Les jornades 'Art a debat' recullen propostes pel pla estratègic d'art per Sant Cugat

Les jornades 'Art a debat' s'han tancat aquest dissabte després de tres sessions que han posat el focus en la definició de quines activitats artístiques interessen a la ciutadania i quines s’han de potenciar a Sant Cugat. Es tracta d'una iniciativa de la Taula sectorial de les Arts Visuals i Plàstiques del Consell de Cultura organitzada per l'Ajuntament que vol que els resultats d’aquests debats facilitin un marc de consens que procuri a la municipalitat un pla d’acció a cinc anys vista. Sota el títol 'Cap a on volem anar?', la darrera jornada ha consistit en una taula rodona amb veus del sector educatiu i de la producció i difusió de l’art amb un posterior debat amb els assistents. Les convidades de la taula rodona han estat Eva Virgili, Cristina Méndez, Amanda Bernal, Roberta Ferreira i Ariane Patout.

Qui l'ha encetat ha estat Cristina Mendez, coordinadora del taller Triangle, que ha començat preguntant al públic si per llegir l’art no es necessita un aprenentatge o una educació en l’art. Ha estat reflexionant-hi que ha explicat que "el primer nivell de significació emocional potser no és suficient, i per passar a un altre nivell ens cal l’educació artística". Ella proposava, doncs, "donar educació crítica a través de l’art". Després ha estat el torn d'Eva Virgili. La directora de l'Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat ha suggerit que l’Ajuntament faci una aposta clara per "un centre que aglutinés totes les propostes que ara estan atomitzades i que es creés un espai col·laboratiu". "Tenim una escola que funciona, un taller Triangle i moltes propostes artístiques. Però sense un espai adequat, aquestes formes d’expressió no poden créixer", ha conclòs. De fet, Virgili ha fet una comparativa entre com això passa en el món de les arts plàstiques o en el de la música: "No ens imaginem l'escola de música atomitzada com ho està tot el que és el món artístic plàstic de la ciutat. No ens imaginem que violí s'estudiï a tres carrers més lluny que piano. Ajuntem també els estudis artístics, plàstics o graficoplàstics i audiovisuals! Tot aquest camp que està molt treballat a Sant Cugat".

Seguidament, Amanda Bernal, codirectora del Festival Lumínic, ha reflexionat al voltant del fet que l'art no ha d’intentar ser inclusiu "perquè ja ho és per essència". Tot plegat, ho ha conclòs amb la coneguda cita de Montserrat Roig que diu que "la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini". "Per mi és una mica això", ha assegurat Bernal. La ceramista Roberta Ferreira ha volgut posar sobre la taula el fet que ara hi hagi un interès per fer artesania, més que per comprar. "Hem de buscar formes d’art que siguin participatives i que siguin experiència", ha proposat, ja que per ella "hi ha molta set de crear". Finalment, l'artista Ariane Patout ha proposat partir de l’educació, "no tant ensenyant els processos, sinó amb debats i portant l’art al carrer". "Portar l’art al carrer perquè la gent està molt ocupada i potser no té temps d’entrar a una galeria o a un museu. Els parcs infantils poden ser artístics, per exemple", ha plantejat Patout. A més, ha dit que per ella una proposta innovadora en art ha de passar per un procés participatiu amb la ciutadania.

Després el micròfon s'ha passat al públic, de manera que tothom ha pogut compartir les seves propostes i reflexions. I qui ha tancat ha estat la tinenta d'alcaldia de Cultura i Educació, Esther Madrona, assegurant que s'ha endut idees, feina i reflexions sobre l’ús de l’espai públic: "És veritat que el carrer és la manera que tothom es trobi l’art". També ha apostat per la idea que el treball en xarxa és el que "acabarà nodrint l’art de la nostra ciutat" i s'ha compromès a fer un bon seguiment del que s'ha determinat amb les jornades. "Es tracta d'anar recollint idees i propostes que jo crec que no només n'han sortit avui, sinó que els altres dos dies anteriors també n'han anat sortint. I acabar convertint totes aquestes reflexions i propostes concretes en aquest pla estratègic d'art per la ciutat amb una mirada una mica llarga: una mirada a cinc anys vista més o menys, per poder intentar donar resposta a les demandes del sector", ha explicat Madrona en declaracions a Cugat Mèdia.

DECLARACIONS

Eva Virgili

No ens imaginem l'escola de música atomitzada com ho està tot el que és el món artístic plàstic de la ciutat. No ens imaginem que violí s'estudiï a tres carrers més lluny que piano. Ajuntem també els estudis artístics, plàstics o graficoplàstics i audiovisuals! Tot aquest camp que està molt treballat a Sant Cugat.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Esther Madrona

Es tracta d'anar recollint idees i propostes que jo crec que no només n'han sortit avui, sinó que els altres dos dies anteriors també n'han anat sortint, i acabar convertint totes aquestes reflexions i propostes concretes en aquest pla estratègic d'art per la ciutat amb una mirada una mica llarga: una mirada a cinc anys vista més o menys, per poder intentar donar resposta a les demandes del sector.

Your browser doesn’t support HTML5 audio