Jofre Llombart: 'No soc algú que té una novel·la escrita i guardada en un calaix, però amb 46 anys no descarto res'

El periodista santcugatenc Jofre Llombart presenta el seu darrer llibre, 'Hi havia una vegada un cos' (ed. Columna) aquest dimecres (19 h) a la Sala Clavé de La Unió Santcugatenca. Aquest és el seu tercer llibre, després de 'Desmuntant la caverna' (2013) i 'Doncs jo, ara, votaré Sí' (2014). Després de dues llargues etapes a Catalunya Ràdio i després a Rac1, des de fa uns mesos és secretari general de Difusió de la Generalitat. També va ser president del Consell Assessor de Cugat Mèdia, a més d'extreballador de Ràdio Sant Cugat. Per assistir a la presentació, que coorganitza el TOT Sant Cugat, cal inscriure's prèviament en aquest enllaç.

Ja dormen bé els teus fills?
Pitjor del que m'agradaria, millor que fa un temps. No hi ha un dormir ideal, tot i que ja tenen 10 i 12 anys.

Has hagut de tornar a tirar del conte que et vas inventar durant el confinament?
Sí, i tant. El fem servir de tant en tant.

Com et va sorgir la idea?
La idea va sorgir en plena pandèmia. Jo no vaig imaginar mai que estaria davant d'un conte i molt menys d'un llibre. Jo el que volia era que els meus nanos s'adormissin i el que se'm va ocórrer és una manera d'aconseguir-ho. La meva filla, la Martina, un dia em va dir que no volia anar a dormir, no perquè no tingués son, sinó perquè no estava cansada. Era ple confinament, amb menys exercici físic, etc... I jo li vaig dir 'potser tu no, però potser si les teves parts del cos parlessin sí que estarien cansades, i aquí vaig veure que es va fer el silenci. I com que soc de ràdio, quan hi ha un silenci s'ha d'omplir, i li vaig dir 'si els teus peus parlessin, dirien que estan cansats perquè han caminat des del menjador a la cuina, de la cuina a la teva habitació...' I vaig anar seguint cos amunt explicant què havia fet cada part del seu cos aquell dia. Llavors el silenci va ser absolut perquè es va quedar adormida, i la prova és que l'endemà la Martina em va demanar que li expliqués el conte de les parts del cos, és a dir, que és ella qui decideix que això és un conte. I del conte hem passat a un llibre.

I a més es va convertir en un àudio de whatsapp, no?
Sí, passa de conte a llibre gràcies a Whatsapp. Al cap d'unes setmanes d'explicar el conte cada nit, en una videoconferència d'aquelles que fèiem amb els amics, una família va dir que els seus fills s'havien adaptat bé al confinament, però els costava anar a dormir perquè no se sentien cansats... I allò em va ressonar i els vaig dir que els proposaria una cosa. I aquella mateixa nit, a més d'explicar el conte el vaig enregistrar amb Whatsapp i els el vaig passar, i li vaig dir que si el volien reenviar, que ho fessin. Es va anar fent viral fins que va arribar a oïdes de l'editorial, que va decidir que en lloc de ser un conte oral havia de ser un llibre escrit.

A tu et van explicar contes per anar a dormir?
Sí, i el meu pare tenia una vis còmica molt graciosa i el meu pare explicava els contes amb llicències de guió perquè fossin més graciosos encara. Recordo amb molta estima l'estona del meu pare explicant-nos conte a la meva germana i a mi.

Quins contes els agradaven més als teus dos fills?
Els clàssics, la Caputxeta Vermella, Els Tres Porquets...

Ets de la teoria de revisar els contes infantils de la nostra infància per tenir trets masclistes?
Sí que és veritat que tots els contes el que busquen és una manera de conscienciació social, i control social, si m'apures. És a dir, la Caputxeta no és res més que 'no vagis per llocs desconeguts amb persones desconegudes'; els Tres porquets és una oda a la cultura de l'esforç; i així amb tots i cada un dels contes. Sí que és veritat que si vas a la Ventafocs sí que emanen una sèrie de valors socials que estan una mica desfasats per l'època. Ara, igual que el meu pare feia aquelles alteracions de guió, hi ha molta capacitat d'anar-nos adaptant i fer els contes més a la nostra manera.

Has obert un camí que podries explorar o prefereixes deixar-ho aquí?
Les dues coses. No m'ho plantejo com un vessant professional, però tampoc m'hi tanco. Com que ha sorgit de la improvisació i la casualitat, no m'hi tanco, però si ara em dius que em posi a escriure'n un altre, ara tinc moltes hores ocupades i maldecaps com per escriure contes. Però no m'hi tanco si és un afegit a la meva vida professional.

I en el camp de la novel·la? Has escrit dos llibres més de caràcter polític, però t'atreu escriure una novel·la algun dia?
Com en el cas dels contes, ni ho descarto ni està entre les meves prioritats ara. No soc algú que té una novel·la escrita i guardada en un calaix, però sí que és veritat que a vegades se m'ocorren situacions, però que no he relligat en una trama. A curt termini no, a mitjà termini... tampoc. Ara, tinc 46 anys i no puc descartar res.