Els espectacles s'han repartit entre la Casa de Cultura, La Unió Santcugatenca i la plaça d'Octavià
Cultura
Publicat el 7/nov/21 per Maria Bragós
Les marionetes i els putxinel·lis han envaït aquest cap de setmana Sant Cugat: la ciutat ha acollit entre divendres i diumenge la 6a Mostra de Titelles, organitzada per Can Ninot i amb el suport de l'Ajuntament. En total s'ha obert el teló de deu espectacles - repartits entre la Casa de Cultura, La Unió Santcugatenca i la plaça d'Octavià - que han cridat l'atenció dels més petits, però també dels adults que els acompanyaven.
El director de Can Ninot, Tian Cusidó, ha destacat com és d'exigent el públic a qui s'adreça la Mostra de Titelles: "El públic infantil és dels més exigents que hi ha perquè si no els agrada, s'aixequen i se'n van. I de moment, poca gent s'ha aixecat i ha marxat, i quan ha passat ha estat més per son que perquè no els agradés l'espectacle. Per tant, un públic molt exigent i agraït, però és complicat: no és el mateix fer una obra per a infants que per a adults".
Una de les obres que s'han representat a la Sala Clavé de La Unió Santcugatenca aquest dissabte ha estat 'Postales', de la Cia. Proyecto Caravana. 'Postales' és un espectacle en tres actes que parla d'un viatge i dels amics que es fan pel camí: amb tot plegat, una ruta cap a un món de fantasia on els pescadors s'enamoren de les sardines, un monstre pelut ensenya a plantar flors i un jove drac vol acabar amb la mel del pot.
Ja diumenge, la Cia. Cacauet Teatre ha dut a la Casa de Cultura 'Frederic, el ratolí', una història acompanyada de música que explica com aquest ratolí, en lloc de reunir menjar, vol recollir rajos de sol per poder passar l'hivern. I com a obra gratuïta, la plaça d'Octavià ha acollit en un petit escenari 'Cagallufes el follet rondinaire' de la Cia. Patawa: un espectacle en què una paraula màgica és clau per fer canviar un follet que vol fer fora del bosc tothom que s'hi acosti.
DECLARACIONS
Tian Cusidó
El públic infantil és dels més exigents que hi ha perquè si no els agrada, s'aixequen i se'n van. I de moment, poca gent s'ha aixecat i ha marxat, i quan ha passat ha estat més per son que perquè no els agradés l'espectacle. Per tant, un públic molt exigent i agraït, però és complicat: no és el mateix fer una obra per a infants que per a adults