'Els humans som els màxims deterioradors del patrimoni, però també en som els màxims conservadors'
En aquest reportatge, Cugat Mèdia aprofundeix en la tasca i l'evolució del Centre de Restauració que, enguany, compleix 40 anys
Cultura
Publicat el 8/nov/21 per Clara Bardají
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) treballa, des de Sant Cugat, per la conservació del patrimoni d'arreu del país. Enguany, el centre celebra 40 anys i Cugat Mèdia recull en aquest reportatge la feina que fan, com han canviat les tècniques de restauració i conservació, com s'ha consolidat i reconegut aquesta professió i la importància del patrimoni avui dia.
Fa quatre dècades, el conseller Max Canner va impulsar al departament de Cultura de la Generalitat un pla d'equipaments nacionals i va considerar que calia un "centre d'aquestes característiques". Així ho recorda la directora del CRBMC, Àngels Solé, que afegeix que aquest centre, inicialment, es va instal·lar al Claustre del Monestir. Era una ubicació "provisional", però que es va allargar durant 22 anys. L'alcalde de Sant Cugat d'aquell moment, Lluís Recoder, i el seu equip de govern van considerar que "calia restaurar el Monestir i recuperar-lo per a la gent". És per això que es va cedir un solar, amb la "il·lusió que un equipament nacional com aquest", es quedés a sant cugat. Des de fa gairebé dues dècades, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya es troba a Valldoreix.
El conservador i restaurador Pere Rovira descriur que la feina del centre és "mirar de conservar el patrimoni en l'entorn que sigui". El CRBMC té una "missió estratègica", remarca Solé, que és "promoure la conservació del patrimoni històric, artístic i arqueològic català". També, però, treballen per impulsar la innovació i la recerca aplicada als processos de conservació i restauració. I amb l'evolució de les tècniques també evoluciona la professió. Actualment es parla de disciplina científica i universitària, fa 40 anys hi havia experts en aquest món, però no era una professió com ho és avui dia.
Al Centre de Restauració hi ha diversos departaments. Cada un d'ells, especialitzats en un suport o material concret del patrimoni com paper, fusta, pedra i molt més. La seva feina es divideix en dues vessants, d'una banda, el treball 'in situ', aquell que fan al mateix lloc on es troba el bé patrimonial, i l'altra, el que es duu a terme al centre.
La feina del CRBMC serà sempre necessària, tot i que cada vegada hi ha més consciència de la importància de cuidar el patrimoni. Àngels Solé assegura que, en les últimes dues dècades, la societat "està fent molts esforços per conservar el patrimoni", però els actes vandàlics no desapareixen. "Hi ha una tendència destructiva", afegeix la directora del centre, i sobretot en esgrafiar monuments històrics. Aquest tipus de pintura és "difícil d'eliminar i requereix molt d'esforç fer-ho sense fer mal al suport que forma part del bé antic".
"Les persones som els màxims deterioradors del patrimoni, però també som els màxims conservadors del patrimoni", remarca Rovira. Les persones, per un motiu o altre, "destruim físicament" el patrimoni, però si "no hi ha ningú al costat", aquest es perd igualment.
DECLARACIONS
Àngels Solé
Hi ha una tendència destructiva en esgrafiar monuments històrics. Aquesta pintura és molt difícil d'eliminar i ens requereix molt d'esforç fer-ho sense fer mal al suport que forma part del bé antic. Tenint en compte la gran quantitat de patrimoni que tenim alpaís, podria ser molt pitjor.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Pere Rovira
Les persones som els màxims deterioradors del patrimoni, però també som els màxims conservadors del patrimoni. El patrimoni es destrueix perquè el destruim físicament, però si no hi ha ningú al costat del patrimoni, aquest també es perd.