Ana Boixeda: 'Les futures directores d'orquestra necessiten referents'

La santcugatenca Ana Boixeda és la directora d'orquestra més jove de Catalunya, amb 23 anys. Al programa 'Obert x Vacances', coproduït des de Cugat Mèdia amb La Xarxa de Comunicació Local, ha parlat del seu recorregut acadèmic, de la seva experiència com a directora del Cor Infantil de Sant Cugat i de l'Aula Jazz Orquestra i ha comentat la situació actual del món de l'orquestra.

Escolta-ho

A quina edat vas començar a interessar-te per la música clàssica?
Vaig començar de ben petita amb la música. Amb quatre anys vaig arribar a Aula de So. Tot va començar perquè al meu pare li agrada tocar el piano i feia classes amb un professor, i un dia va decidir portar-m'hi. Em va agradar molt!

Ets la directora d’orquestra més jove de Catalunya. Què suposa això en un món principalment d'homes?
És una bona pregunta, però espero que algun dia no s'hagi de fer. Jo sempre he estat al mateix nivell que els meus companys i en cap moment he notat cap mena de diferència. Pel fet de ser jove, sí. Vaig començar molt aviat amb la música i vaig tenir molt clar llençar-me a fer la carrera de direcció. Vaig tenir la sort de poder-la fer a l'ESMUC.

Hi ha moltes dones directores d'orquestra? En coneixes alguna?
Sí. En conec algunes i n'hi ha unes quantes. Tot i això, dedicar-se al món de la direcció en exclusiva és realment difícil. Ho has de fer molt bé i has de tenir una o més orquestres. Però sí que en conec. És un món on, per tradició, no hi ha hagut moltes dones, perquè abans no ho tenien permès. No sé si és una qüestió social, però jo crec que les futures directores d'orquestra el que necessiten són referents. Jo no els tenia.

Com vas entrar, llavors, al món de la direcció?
Vaig tenir molta sort, em van deixar dirigir de bastant joveneta. Cantava al Cor Infantil Sant Cugat i en aquell moment el dirigien l'Elisenda Carrasco i l'Oriol Castanyer. Allà ens van donar una mica de nocions sobre direcció a aquelles cantaires que teníem interès i vaig començar a dirigir el cor allà. Em va agradar molt, fins al punt que vaig decidir fer la carrera.

Durant tots aquests anys, t'has format amb personalitats conegudes del món de la música clàssica de Catalunya?
Sí! De conegudes, en són unes quantes. He cantat molts anys en un cor, m'he format com a cantant i he fet diversos cursos del món de la direcció, tant de direcció coral com d'orquestra. Les primeres nocions de direcció van ser per part de l'Elisenda Carrasco i l'Oriol Castanyer. Després, he fet cursos de direcció amb en Josep Vila Casañas, amb en Xavier Puig... I a l'ESMUC he estudiat els quatre anys de carrera amb en Salvador Brotons.

Costa que la gent jove s'interessi per la música clàssica?
Jo crec que amb això de la música clàssica hi ha gent jove, i de totes les edats, que ha començat a estudiar música i, com que estan dins del cercle, els agrada molt. Però, després, hi ha un altre grup de gent que potser no ha tingut aquesta sort, que des de casa no li han donat aquesta oportunitat, i estan una mica més lluny. Jo crec que quan algú entra dins del món de la música, no només des del punt d'escoltar-la, sinó també de fer-la, la viu d'una manera molt diferent. Jo soc directora de música clàssica, però estic molt interessada en altres gèneres, també.

T'agrada la música clàssica, però estàs oberta a altres gèneres?
Sí, fins i tot escolto heavy metal quan condueixo!

Durant uns anys vas estar compaginant els teus estudis musicals amb els teus estudis d'enginyeria química a l'Institut Químic de Sarrià (IQS). La química és la teva altra passió?
Tot això va ser perquè com qualsevol persona, a part dels estudis del conservatori de música, vas fent l'institut i el batxillerat. En aquell moment m'agradaven molt les ciències i vaig fer el batxillerat científic. Quan vaig acabar segon de batxillerat, estava en aquell punt que havia de triar i vaig decidir tirar per la química. Vaig començar la carrera, però em vaig adonar que no volia viure tota la meva vida dins d'un laboratori i, després d'un any de carrera, vaig decidir donar-li la volta a la meva vida i fer que la música fos l'ocupació principal i la química, un hobby.

D'aquí a un futur pròxim, tens algun projecte en ment?
Ara mateix és una mica punyetera aquesta pregunta perquè he acabat la carrera al juny. Te n'adones que fa temps que estàs estudiant, però en el fons encara tens molt camí per recórrer. Encara que tinguis una mica d'experiència, encara queda molt. Tinc petits projectes i alguna petita cosa fora de Catalunya, però la veritat és que és un moment complicat. Durant aquests quatre anys m'han anat sortint coses, però hi ha hagut moltes a les quals he hagut de dir que no. Quan estudies la carrera necessites moltes hores, sobretot si fas una carrera de música. És dedicació exclusiva. Difícilment pots compaginar els estudis amb una feina, encara que siguin poques hores. Ara estic en un moment d'obrir portes i veure món. A veure què passa.

En el món de l'orquestra, la pandèmia ha afectat els protocols. Això dificulta els concerts que s'estan programant?
Sí, la veritat és que se'ns ha posat bastant difícil. Per exemple, el meu concert de graduació, que va ser a l'Auditori de Barcelona, ens van restringir molt l'aforament de l'escenari. El problema no era tant del públic, que també, sinó de l'escenari. Ens deixaven posar molt pocs músics i depèn del repertori que volies muntar no t'hi cabien tots els músics per fer la simfonia. Ens hem hagut d'adaptar. De fet, han canviat molt les programacions, des de la pandèmia. S'han de fer obres una mica més petites perquè no hi cap tothom a l'escenari.

On et podrem veure pròximament? Tens programats alguns concerts aquest estiu?
Ara mateix no t'ho sabria dir perquè a l'agost normalment no fem gaire cosa. Jo treballo bastant durant el curs escolar. El juny vam fer bastants concerts, sobretot amb l'Aula Jazz Orquestra. Però no et sé dir quan serà el següent. Espero que sigui aviat.