Inicia sessió 
Registra't
Júlia de Paz durant el rodatge de 'Harta', el curt que està preparant / Foto: Melisa Margarita Ramírez Estremadoyro
ESCOLTA-HO
Tampoc molt diferent a quan vaig fer 'La filla d'algú', la veritat. Moltes de les persones que estaven en aquell projecte han pogut estar a 'Ama'. Sí que és veritat que el paper de direcció l'he adoptat jo sola, però en tot moment m'he sentit super acompanyada. Així que tampoc hi ha hagut molta diferència.
Com ha anat l'adaptació de curt a llargmetratge?
Quan estava escrivint el curt, la Núria Dunjó, la guionista, i jo, ja ens vam adonar que se'ns feia curt. És un tema molt complex i un personatge amb molts colors i necessitava més temps narratiu. I inclús nostre, d'experiència personal, perquè quan vam escriure el guió teníem 21 anys. Però no teníem la idea de fer el llarg, quan ens ho van proposar nosaltres estàvem presentant un altre curt que acabem de rodar. Però sí que va ser una oportunitat per poder tractar bé el tema que teníem entre mans.
'Ama' s'estrena el 16 de juliol als cinemes però de moment sembla que està tenint molt bona rebuda. Te l'esperaves?
Gens. Clar, quan estàvem rodant en cap moment tenia la perspectiva de presentar-la a festivals. Zero. Jo m'ho vaig prendre com un viatge amb totes les meves companyes d'aprenentatge personal. De fet, quan vaig arribar a Màlaga tampoc m'esperava aquesta rebuda, i després del passi de premsa vam rebre super bones crítiques, la gent ens deia coses super maques... no m'ho esperava gens, la veritat. Sí que tinc molta confiança en la Tamara (totes, eh), que ha fet una feina espectacular, però en cap moment m'esperava aquesta rebuda.
'Ama' parla de la maternitat, però d'una maternitat que trenca esquemes i la desmitifica. Com arribes a interessar-te per això?
Quan havíem de fer el curt com a projecte final de carrera de l'ESCAC ens vam ajuntar la Núria i jo i vam plantejar-nos què teníem dins que teníem ganes de treballar i sanar. Hi havia dos conceptes que a mi m'obsessionaven en aquell moment, el penediment i l'abandonament. I ens vam introduir en aquest 'abandonament' i parlant amb les nostres mares, educadores socials i psicòlogues vam arribar a la conclusió que una bona manera de tractar-lo era a través de la maternitat i d'una mare que es planteja abandonar la seva filla. I així podíem replantejar el concepte que tenim de maternitat.
Creus que és aquesta part políticament incorrecta de la protagonista la que agrada?
El que ens han comentat és que en un primer moment la gent rebutja molt el personatge i els crea sorpresa que acabi la pel·lícula i l'estimis. Et trobes un personatge que es comporta totalment al contrari del que s'espera d'una mare i la jutges, com fem habitualment. Però poc a poc vas entenent què li passa, sense justificar-la, però hi connectes, i al final és com que la vols abraçar. Crec que és aquest viatge el que ha sorprès a la gent, sentir-se identificada amb un personatge que no estem acostumades a trobar-nos.
Per tant, deixar una mica de banda els prejudicis.
Totalment. El que intentem defensar amb aquesta pel·lícula és que hem de deixar de jutjar, i sobretot a les mares. Sentim que tenim aquest poder de dir fàcilment que algú és una mala mare. Ens hem de replantejar primer què significa ser una mala mare i després per què considerem que tenim aquest poder per jutjar.
I, a banda de la feina amb la Tamara Casellas, l'actriu sevillana que protagonitza la pel·lícula (i també el curt), com ha estat treballar amb la seva filla en la ficció, la Leire?
Ens ho va posar molt fàcil, la veritat. Aquesta nena no tenia cap experiència en interpretació. Durant el càsting vam fer proves a moltes nenes que venien d'agències i no vaig sentir cap connexió amb cap d'elles. Un dia, la directora de càsting es va trobar la Leire en un bar de Madrid, on estava de vacances amb la seva família, que són de Múrcia. Li vam fer el càsting i va ser "és ella". Treballar amb nens és molt diferent i molt intens. A ella en cap moment se li va explicar de què anava la història, no se li va passar el guió, no havia de memoritzar res, i les escenes les desenvolupaven al rodatge, a partir d'improvisació. El Carlos Villafaina, que va ser el seu 'coach', va estar més amb ella. Ho vam plantejar a partir de jocs i, sobretot, a partir de l'escolta. Aquesta nena té una capacitat molt gran d'escolta i és molt important quan desenvolupes a partir d'improvisacions. I ens ho va posar molt fàcil, la veritat. Va aguantar molt les jornades, que per una nena de cinc anys és dur.
Parlant d'improvisacions, el rodatge de la pel·lícula us va agafar just a l'inici de la pandèmia l'any passat. Com ha afectat al resultat final?
En el moment que ens van dir que havíem de parar per la pandèmia portàvem la meitat de pel·lícula rodada i no ho fèiem cronològicament. Ens vam acomiadar dient "d'aquí dues setmanes i mitja ens veiem", i mentida, van passar dos mesos i mig. I clar, jo patia perquè una nena de cinc anys en molt poc temps canvia molt físicament. Però al final ens ho vam prendre de forma constructiva, vam mirar-nos el material que teníem, amb la guionista vam reescriure escenes, en vam treure. Ens vam poder replantejar dinàmiques de rodatge que potser no havien funcionat de cara a la segona part. I, al final, no es nota l'aturada. I crec que també ens va anar bé per digerir una mica la primera part del rodatge. Però un moment de crisi sí que vam tenir.
T'agraden les etiquetes? Molta gent ha qualificat aquesta 'Ama' com a cinema social. Hi estàs d'acord?
No m'agraden les etiquetes (riu), però entenc que diguin que és cinema social. L'objectiu d'aquesta pel·li és fer una denúncia sobre la maternitat normativa i l'opressió per part de la societat, del sistema, a la dona a través de la maternitat. Treballem molt la consciència de classe i suposo que aquesta suma de factors fa que l'etiquetin de cinema social.
I ara què? I t'ho pregunto tant per l'estrena d''Ama', com per altres festivals o certàmens i també per futurs projectes, o els que tinguis ara entre mans.
De cara a festivals no en tinc ni idea, perquè intento separar-me una mica d'això, perquè tampoc és molt el meu objectiu. Òbviament, si venen els abraço i són molt ben rebuts, però tampoc em baso en això. L'estrena, doncs no ho sé, espero que vagi bé, que la gent tingui ganes de veure la pel·li i que agradi. I si no agrada, doncs també benvingut sigui, per mi això és un procés d'aprenentatge i tot serà constructiu. I de cara a projectes futurs, ara mateix estic a Madrid, fent la postproducció d'un curt que acabo de rodar i la idea és tenir-lo al juliol. I quan torni començaré a escriure un llarg.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.