El MNAC destapa la capsa trobada a Sant Cugat amb les fotografies inèdites d'Antoni Campañà

L'exposició 'La guerra infinita' descobreix una etapa oculta i les diferents facetes de l'obra del fotògraf, vinculat a Sant Cugat

Fotografies prèvies a la Guerra Civil d'Antoni Campañà, a l'exposició que li dedica el MNAC / Foto: ACN

Cultura

Publicat el 17/mar/21 per Acn / Redacció

L'exposició 'La guerra infinita', al MNAC, descobreix les diferents facetes de l'obra del fotògraf Antoni Campañà, que va morir a Sant Cugat el 1989, i en especial les seves fotografies de la Guerra Civil que han romàs ocultes fins fa pocs anys. L'arxiu, trobat per la família en dues capses vermelles en un garatge d'una casa prop de l'estació de Sant Cugat, conté un conjunt d'imatges de gran qualitat artística i rellevància històrica. Però Campañà les va ocultar després del 39, ja fos per evitar que poguessin ser emprades per identificar republicans o perquè retrataven uns anys dolorosos i que 'no volia recordar', apunta un dels seus nets, Toni Munné Campañà. Coneguda com 'la capsa vermella', el seu contingut ja va transcendir el 2019 amb l'edició d'un llibre, i ara arriba al museu.

A diferència d'altres fotògrafs que van retratar la Guerra Civil espanyola, la mirada de Campañà no estava contaminada per la voluntat de transmetre cap relat. Ell es limitava a recollir la cruesa del conflicte, d'una Barcelona on la misèria envaïa els carrers. Això feia que les seves fotografies recollissin tant la crueltat dels bombardejos com les penes de la població, que maldava per sobreviure a la gana i a la manca de subministraments.

Nen ferit pels bombardeigos aeris arribant al Clínic de Barcelona / Foto: Antoni Campañà (Cedida per la família)

Nen ferit pels bombardeigos aeris arribant al Clínic de Barcelona / Foto: Antoni Campañà (Cedida per la família)


Antoni Campañà, que va morir el 1989 a Sant Cugat, va ser un dels grans fotògrafs catalans del segle XX i va destacar tant per la seva obra periodística en diversos mitjans esportius i generalistes, com 'Dicen' i 'La Vanguardia', com per l'artística, on destaca la seva fotografia 'Tracció de sang', del 1933, feta amb la tècnica del bromoli.