El Teatre-Auditori dona veu a la mirada a la guerra de les dones
L'equipament acull aquest divendres 'La guerra no té rostre de dona', amb Clara Segura i Guillem Balart
Cultura
Publicat el 15/gen/21 per Sergio Morales
Les guerres, com la història, gairebé sempre les expliquen els homes. Svetlana Aleksiévitx, a través dels seus textos, va recollir les veus de les dones, massa sovint invisibilitzades. Precisament són les lletres de l'escriptora bielorussa les que ressonaran aquest divendres al Teatre-Auditori amb la representació de 'La guerra no té rostre de dona', que posarà sobre l'escenari Clara Segura i Guillem Balart sota la direcció d'Oriol Broggi. L'espectacle arrenca a les vuit del vespre i les entrades costen 28 euros.
Malgrat que la guerra a què fa referència l'obra és la Segona Guerra Mundial, les reflexions conviden a traslladar-se al present. "Ens preguntàvem si ara, amb els ànims decaiguts, era necessari veure's amb uns ànims més tocats encara", reflexiona Segura en declaracions a Cugat Mèdia. I ella mateixa respon: "Sí, perquè és important tenir memòria; aquella guerra no la va triar la gent, igual que la pandèmia". L'actriu considera que de tot plegat "n'hauríem de sortir enfortits", però hi posa un toc de realitat: "L'Svetlana diu que sembla que no aprenem de les desgràcies, que el patiment és el patrimoni més gran que tenim".
Sobre la importància que les dones tinguin veus, el personatge de Balart, un periodista, li pregunta a Aleksiévitx. "La història està escrita per homes, els llibres referencien homes, els mèrits són dels homes... com podem posar veu a tot a això si totes les referències que tenim són d'homes?". I va més enllà: "L'Svetlana deia que les dones expliquen la guerra des d'un lloc que no trobava tan profund en els homes".
L'actuació d'aquest vespre, a més, estrena format. 'La guerra no té rostre de dona' s'havia representat al teatre de la Biblioteca de Catalunya i, amb aquesta representació a Sant Cugat es posaran els fonaments per engegar una gira arreu del país. Per a segura, l'escenografia ajuda a reforçar que l'espai reflecteix "una civilització que està tocada".
DECLARACIONS
Clara Segura
Va haver-hi aquest dube: cal, ara això? Doncs sí, és important tenir memòria. Aquella guerra no la va triar la gent, com la pandèmia. D'aquí n'hauríem de sortir reforçats.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Guillem Balart
És curiós que la història està escrita per homes... Com podem posar veu a tot això si la referència és a través dels homes? Per això és bonic sentir els testimonis de dones.