Carlos Bragado, músic i tècnic de so / Foto: Cugat Mèdia
Escolta-ho
Als meus 41 anys, ja fa molt de temps que toco música. Durant l'adolescència a Lleó tenia la meva banda, però vaig deixar la música de costat per la trajectòria professional. Tot i que sempre estava allà i feia demos, maquetes... Després d'un temps, es van anar publicant cançons que tenia a un calaix. Vaig anar evolucionant, ara tinc clar cap a on vull anar, musicalment parlant.
Aquest EP és el teu primer treball?
Professional sí, publicat sota el segell independent de la Cúpula Music. Va sortir a la llum el setembre del 2018.
També hi ha un videoclip.
Sí, hi ha dos videoclips, el del single de 'Luces Apagadas' i després un d'un altre tema que no forma part de l'EP. És una cançó que vaig trobar en un CD a casa i quan el vaig posar, em vaig trobar un tresor. Era una cançó que vaig gravar fa molt de temps a Lleó i em va fer molta il·lusió retrobar-me. La vaig remasteritzar i treure-la endavant. Es diu 'Otoños eternos'.
Quin és l'estil que t'identifica?
No m'agrada etiquetar-me però em considero potser pop-folk o cançó d'autor, segons com es miri. La meva música beu d'influències com WILKO, Ryan Adams, The Jayhawks, grups i solistes d'origen americà i anglosaxó
Tu ets l'autor de les lletres?
Sí, i també ho gravo. Faig jo mateix tot el procés.
De què parlen els teus temes?
De temes que tinc molt aprop o m'afecten a mi directament, no em surt escriure en tercera persona. Pel que fa al meu procés creatiu, no em marco cap idea, partint d'una idea o un sentiment deixo que flueixi la inspiració. Intento tenir sempre una guitarra a mà i em deixo emportar.
Ara fer música et costa diners, però la teva intenció és viure d'ella?
No està dins dels meus plans, em deixo emportar i vull gaudir dels concerts. Sense cap pretensió ni objectiu, només viure el moment.
Repassant el teu currículum, t'has dedicat a l'assessorament laboral, recursos humans, ets llicenciat en ADE... Tot això ho vas abandonar per dedicar-te a la música?
Sí, així va ser. Jo anava amb vestit i corbata cada dia, he treballat en bancs, però no era el meu món. No estava a gust, vaig estudiar un grau superior de so perquè realment era el que volia fer i en això estic. Ara cada jornada és un regal.
