[Entrevista] Josep Maria Figueres: ''Resistència' és un recorregut per la història i el desig de llibertat del periodisme'

El professor d'Historia del Periodisme i historiador santcugatenc Josep Maria Figueres ha publicat a principis d'aquest mes 'Resistència. La premsa en català, censura i repressió'. Figueres analitza en aquest llibre 15 publicacions en català des del segle XIX fins l'actualitat, que han destacat especialment pel seu caràcter compromès. Entre elles, la santcugatenca 'L'Avenir', impulsada per Ramon Mas i molt lligada al moviment rabassaire. L'obra es presenta aquest dimecres al Museu Nacional d'Història de Catalunya a les sis de la tarda, amb un diàleg entre l'autor, l'escriptor Genís Sinca i el director de l'equipament, Jaume Sobrequés. Cugat Mèdia ha entrevistat Figueres.

Escolta-ho

És una mostra de com de complicat ha estat ser periodista en català durant el segle XIX i XX
El segle XX ha estat molt dinàmic, molt actiu i molt complicat a la vegada. Al llibre trobarem un recorregut per una història i un desig de llibertat que és el del periodisme. Són unes pinzellades d'una quinzena de publicacions i panoràmiques generals d'episodis com ara l'exili dels periodistes durant el franquisme.

El poder té certa afició a apuntar cap als diaris. Ho han tingut especialment difícil els periodistes que escrivien en català?
Més difícil que els qui ho feien en castellà. I la persecució continua, la tenim present en molts països, per qüestions econòmiques i socials com el narcotràfic a Mèxic o polítiques. Aquest centenar de periodistes que han mort al món són un exemple de com no ha de ser una societat.

Una societat necessita el periodisme perquè doni una veu crítica. Quan el poder polític vol impunitat, la societat emmalalteix. Podrà anar molt bé econòmicament, però anirà molt malament en els aspectes com el desig d'informació, llibertat i associació.

I la història a Catalunya la tenim molt coneguda. L'acció de l'estat ha sigut repressiva contra la identitat i la llengua catalana i això no és discutible. Hi ha persones, com Francesc Ferrer i Gironès, que s'han dedicat a recollir tota la legislació de més d'un centenar de normes en relació a l'ús públic de la llengua catalana. I per això recullo casos d'aquest tipus i començo amb un dels casos més escruixidors, el del CuCut.

I actualment, a Catalunya, la llibertat de premsa està amenaçada?
Ho està, i la prova és que el Grup Barnils ha de fer cada any un anuari de silencis mediàtics. Des de l'autocensura dels periodistes, perquè s'ha eliminat la generació de més de 50 anys, se'ls ha foragitat de les redaccions, i només queda gent jove, amb el que implica de docilitat per desenvolupar el treball professionalment però no d'independència ideològica.

És a dir, a aquell periodista que gosi plantar cara, li diran allà hi ha la porta. També la del poder econòmic. Veiem crítiques a El Corte Inglés o la Caixa o a l'IBEX? No en la perspectiva no conjuntural, episòdica o epidèrmica sinó en la profunda, estructural. La principal diferència que veiem entre el periodisme dels anys 30 i l'actual és la confusió entre informació i opinió. És la manipulació més burda, donen gat per llebre, diuen que és periodisme d'investigació l'informe que fan uns periodistes que l'han rebut d'un gabinet de comunicació.

Quina fiabilitat pot arribar a tenir aquest dossier, en el qual es persegueixen uns interessos, siguin els que siguin? La persecució no l'hem de pensar en uns senyors de negre que van a buscar un periodista a casa seva a la nit, com pot passar a Rússia o a Turquia ni amb un senyor que t'espera a la cantonada per disparar-te quatre trets. És més subtil, més sibil·lí, el periodista decideix no parlar-ne. Aquests silencis afebleixen la qualitat del periodisme. Abans el poder pagava les publicacions perquè escrivissin el que volien. Ara, com es pot llegir al llibre de l'exdirector de El Mundo, no es deixa rastre, els acords són verbals.

La precarietat dels periodistes actuals també hi influeix?
Efectivament. I és trist perquè el periodisme necessita llibertat. La legislació ja és molt àmplia, llei de l'honor, llei d'injúries, normativa sobre la tergiversació a tercers com perquè hagin d'aparèixer més accions de restricció i de control.

Al llibre hi surt un setmanari santcugatenc.
Vaig voler posar una publicació de Sant Cugat, que vaig consultar a l'Arxiu Municipal i amb la qual ja hi tenia una relació anterior. Amb en Ramon Mas, el fundador de 'l'Avenir', parlàvem i conversàvem cada vegada que ens trobàvem. És una revista molt singular, neix com un fill espiritual de 'l'Avenir' de Sabadell. Té el mateix nom, que vol dir un futur millor. Vol un món millor per les capes populars, els rabassaires que es dedicaven al món del vi.

'L'Avenir' de Sabadell tenia un perfil alt, el va fundar Francesc Layret i el va continuar Lluís Companys, i va ser el preàmbul del gran setmanari rabassaire, 'La Terra'. És una revista de caràcter local, però que té una certa irradiació. Planteja casos de corrupció, de lluita on tant denuncien un rector pederasta com actuen en relació a la llei de desnonaments de camperols.

El pròleg és de Carles Puigdemont
És un pròleg fet per un periodista que coneix les implicacions que té la feina en els moments actuals, on l'escenari de lluita no són les barricades de carrer sinó les tribunes en paper o digitals on s'emet el relat. Això té implicacions sobre el sistema democràtic i el resultat final de les urnes.

Li he posat 'Resistència' perquè pràcticament totes les publicacions estudiades tenen resistència, el mateix que aquest periodista polític i president a l'exili, Carles Puigdemont. Defensen un ideari i volen que la població estigui informada. Resistència és la que fan 'El CuCut', 'El Poble Català', 'L'Avenir' o 'Ariel'.