[Entrevista] Cesk Freixas: 'Quan escric una cançó vull que la gent es plantegi preguntes'

El cantautor Cesk Freixas visita Sant Cugat aquest divendres per fer durar una mica més la sensació de festa major. Precisament, ve per presentar als santcugatencs i santcugatenques el seu nou disc, 'Festa Major'. Freixas porta més de 1.700 concerts fets al llarg de la seva carrera i ha publicat set discos i dos llibres, sempre amb un caràcter molt reivindicatiu. No obstant això, aquest darrer treball té un to més festiu i optimista, a través del qual Freixas explora les emocions i les relacions humanes. Les noves cançons es podran escoltar al pati de l’Ateneu Santcugatenc, a dos quarts de nou del vespre, amb entrada gratuïta.

Escolta-ho

‘Festa Major’ va sortir a la venda el 4 de gener, el mateix dia en què es complien 15 anys del teu primer concert. Com valores aquesta trajectòria?
El disc va ser una manera de culminar aquest cicle que va començar amb un concert en un bar d’Igualada el 4 de gener del 2004. Han estat 15 anys en els quals, al marge d'allò que escolta la gran majoria del públic de casa nostra, hem intentat consolidar un circuit de músiques acústiques i compromeses amb molts dels moviments socials i polítics que hi ha al nostre país. I tenim ganes de seguir aprenent dels llocs on tenim l’oportunitat de presentar les cançons i les persones que ens conviden a fer-ho.

Han estat 15 anys de cançons sobretot reivindicatives. Però el nou disc té un to diferent. Per què has escollit la festa major com a tema central?
Volia fer una representació dels diversos aspectes de la vida, més emocional i sentimental, i no tant política. I la festa major, com un espai de trobada en què tothom està predisposat a donar el millor de si mateix, em semblava una bona metàfora per fer-ho en clau més optimista. Portava uns quants discos on les lletres eren molt combatives i amb molta càrrega política, i vaig voler buscar un to una mica més distès i relaxat.

Tot i així, també trobem cançons polítiques. Per exemple, ‘Diumenge’ és una clara referència a l’1-O. T’has inspirat igualment en la situació política de Catalunya per escriure les teves cançons?
Sí, la veritat és que és una mica inevitable, perquè al final el meu ADN com a creador és anar a buscar aquesta lectura compromesa amb l'entorn. Hi ha cançons al disc que inevitablement tenen molt a veure amb el que va passar l'1 d'octubre del 2017, i també hi ha altres temàtiques més socials i més polítiques que inevitablement havien de tenir-hi cabuda.

Des del teu punt de vista, quin paper creus que pot tenir o ha de tenir la música en la política?
La música té una funció una mica com el periodisme. No li podem demanar que canviï realitats per ella sola, però jo crec que les cançons es poden convertir en cròniques d'allò que passa a casa nostra. A vegades ens oblidem d'aquest poder comunicatiu que tenen la música i la cultura en general: crear debat, fer-nos preguntes i intentar trobar respostes col·lectivament.

Per tant, amb la teva música intentes fer moure la gent de cara a la política?
Intento crear debat. Que les persones que escoltin les cançons que fem vegin que la música també pot servir per tractar temes més incòmodes. La meva voluntat quan escric una cançó és que la gent es plantegi qüestions i es faci preguntes, en un context social on no es propicia massa aquest qüestionament de la realitat. Des de les cançons, crec que el que podem fer és preguntar-nos com funcionen les coses, si ens agraden o no, i si podrien funcionar millor.

D'altra banda, defineixes 'Festa Major' com un disc ‘extremadament conceptual’.
Sí, vaig agafar actes i simbologies de les festes majors, i a partir d'aquí vaig escriure cançons que tractaven de comentar diversos aspectes de la vida. Aquest concepte no l'havia fet servir mai, però em va permetre unificar d'alguna manera les idees que sorgien de la festa major com a pal de paller de les emocions, les relacions i la seva gestió.

Una de les primeres coses que criden l’atenció en veure'l és com ve presentat físicament: en una capsa de cartró, lluny dels embalatges habituals. Per què et vas decidir per aquest embolcall?
Era una idea que ja perseguia des de feia temps. Cada cop estem perdent més espais on es vengui la música i els discos, i vam pensar que seria interessant fer una edició física una mica diferent. I també buscar una idea que pogués acompanyar aquest fil argumental de la festa major. Exceptuant el CD, la resta és tot fet a partir de materials reciclats i reciclables, cuidant tota aquesta part artesanal i tenint molt en compte el paral·lelisme entre les artesanies de la creació amb com entenc jo que es fan les cançons.

Quina acollida ha tingut el disc fins ara?
Portem diversos milers de còpies venudes, i estem molt contents amb la rebuda dels concerts. Som una proposta molt petita, que no s'emmarca en les propostes musicals festives, ni tampoc en les més comercials. Per això, algunes vegades ens movem en uns terrenys molt underground, i amb un circuit que potser no és el del públic majoritari. Però, tot i així, cada vegada notem que arribem a més gent, i això fa que sigui tot més fàcil.

I quina acollida esperes per part del públic santcugatenc?
Que les persones que vinguin a escoltar-nos puguin notar aquest vincle amb l'observació crítica de la realitat i amb l'explicació emocional d'aquest últim disc. La proposta que fem en el directe és intentar que aquestes cròniques en forma de cançó puguin captivar i emocionar les persones que ens vinguin a veure, per després convertir el concert en alguna cosa més, en una experiència agradable en què la gent se senti a gust.