[Entrevista] Maiol de Gràcia: 'M'interessava molt parlar d'algú des de la perspectiva dels altres'

L'escriptor santcugatenc Maiol de Gràcia proposa a 'Projecte Tothom' la història d'un personatge misteriós i polifacètic a través dels ulls d'aquells que hi van conviure al llarg de la seva intensa vida. Una novel·la que viatja des de Barcelona fins a Sutter Creek, a la Califòrnia rural, i que poc a poc va desgranant les llums i ombres de l'Alfons, un exitós director teatral d'èxit internacional.

Escolta-ho

'Projecte Tothom' és una història difícil de descriure.
És un intent de parlar d'un personatge i d'una història des de l'exterior. La majoria de gent que parla dels fets ho fa des de fora. Ell apareix personalment poques vegades i a mi m'interessava molt això, parlar d'algú des de la perspectiva dels altres.

Això va anar creixent i creant moltes trames i van quedar aquesta mena de collage on molta gent opina sobre algú.

El personatge se't va presentant poc a poc amb cares molt diferents. Volies que al final el lector se'n fes una imatge sencera?
La idea des del principi era que no s'acabés fent una imatge completa del tot. El títol original del llibre era 'Tothom', però l'editor em va convèncer perquè durant el text m'hi referia com un projecte. Perquè, al final, quan un llegeix el llibre se n'adona que el personatge que narra la part més gran de la història, que es diu Marc, és qui té l'interès d'explicar totes les cares de l'Alfons.

Però al final se n'adona que és una cosa impossible, perquè tots ens en podem adonar que veure, opinar o tenir la certesa d'una cosa és molt complicat. Totes les cares no surten i ens quedem amb moltes foscors i moltes ombres.

La història no queda clara des del principi, es va desplegant durant la novel·la.
Quan escric ho faig molt lliurement, no tinc les coses gaire organitzades i la història va evolucionant. Al principi havia de ser fins i tot més complicat, la idea original era que fossin tot entrevistes. En van sortint algunes, però després d'uns quants lectors que em van aconsellar vam veure que era una mica massa eteri.

Per això vaig crear unes trames que acaben agafant molta força. Però la idea segueix sent que viatgem per la història sense tenir la pretensió d'arribar a un final concret. Encara que hi hagi uns assassinats que s'acaben resolent.

Parlant d'assassinats, en algun moment recorda a històries com la d''A sang freda'
Sóc un gran enamorat de la literatura nord-americana i de les series. Tot això es barreja amb que jo vaig estudiar un any als Estats Units i que en la novel·la que vaig escriure abans, 'La peixera', en un moment vaig escriure en un escenari personal, l'acció passava en una casa on havia viscut a Gràcia.

Això em va agradar molt i en aquest, a mida que vaig anar evolucionant amb les entrevistes cap a les trames em va començar a agradar la idea que tots els escenaris fossin reals. Llavors vaig pensar en els Estats Units, en el món rural americà, les series com Fargo, amb 'A sang freda' i tot plegat em va portar cap aquí. Evidentment, hi ha escenaris reals però d'altres que no ho són. Per exemple, les orgies, que no les conec personalment.

I els assasinats en principi tampoc, oi?
No, ho juro.

Quines han estat les primeres reaccions a 'Projecte Tothom'?
Les crítiques han estat bones i, de fet, ens estem fins i tot plantejant traduir-lo al castellà amb una escriptora que es diu Anna Carreras, que em va fer la crítica i l'entrevista a 'El Núvol'. Estem buscant editor i a mi m'encantaria, ella és una gran traductora i el que he llegit fins ara és fantàstic, sona molt bé en castellà.

Situar la història als Estats Units sorgeix d'aquesta fascinació per la literatura nord-americana?
Volia comparar les societats americana i d'aquí. A vegades tenim el món americà mitificat, però té coses semblants a nosaltres. Volia que el personatge deambulés per diversos llocs del món i que donés la opció de veure que una mica a tot arreu passa el mateix, encara que als EUA es vegi la part més salvatge de la història.

Més enllà de l'Alfons, un altre personatge destacat és el narrador, en Marc.
Volia crear un personatge que es mantigués sempre neutral. A vegades es prescindeix d'aquest tipus de rols i són molt reals. Jo a vegades m'hi sento molt identificat, la gent sap de tot i les coses a vegades no són tan fàcils.

Com per exemple en el conflicte amb la seva dona
Moltes vegades, la gent no diu les coses i és millor no dir-les. No sé si això és veritat o no, però en les novel·les o les sèries no surt gaire, perquè és difícil explicar-la, però és una cosa que els humans fem molt. I els catalans també.