Rozalén: 'És el disc amb el qual estic aprenent més perquè hi ha temes un pèl delicats, com el masclisme i la memòria històrica'

La cantant Rozalén, una de les veus actuals més destacades de la cançó d’autor en el panorama espanyol, actua aquest dissabte al Teatre-Auditori amb les entrades exhaurides per presentar el seu darrer disc, ‘Cuando el río suena’, un treball carregat d’històries personals que toquen temes 'pèl delicats' com la memòria històrica o la violència masclista. L’artista ha parlat amb Cugat Mèdia per explicar més detalls de la gira i ha confessat que està 'gaudint com ningú' de l’èxit, tot i que té 'la por constant que tot això s’acabi’. Serà la segona vegada que Rozalén visiti el Teatre-Auditori després que el 2016 presentés el seu segon treball, 'Quien me ha visto...'.

Escolta-ho

Com està anant la gira?

Està anant de luxe. Està sent el disc que més coses m'està ensenyant perquè hi ha temes un pèl delicats que tracto amb molt de respecte i que pensava que em tancarien portes, però finalment ha estat tot el contrari. Ara ja estem acabant la gira i ja estic pensant en el proper treball, que espero que sigui igual d'emocionant.

Es diu que aquesta gira t'ha catapultat fins al sostre de la música espanyola. Què et semblen aquestes paraules?

Cada cosa que he anat fent a la vida m'ha anat millor que l'anterior. Aquest disc i aquesta gira han estat molt importants per a mi, ja que ha sigut el disc que ha atret més gent i més reconeixement ha tingut. Tant de bo em segueixi passant això en els propers discos, encara que sé que és complicat. M'esforçaré molt perquè passi.

Quines temàtiques t'has atrevit a abordar amb aquest disc?

Hi ha tres històries. La primera és la de la memòria històrica, perquè tenia familiars que havien desaparegut i he trobat una de les fosses a través d'una de les cançons. També hi ha la d'un basc que va acollir la meva àvia durant la dictadura, que és una història que s'ha d'escoltar amb atenció. I per acabar la història d'amor dels meus pares. El meu pare va ser sacerdot durant 10 anys i es va enamorar de la meva mare quan va arribar al poble. També tenim 'La Puerta Violeta', que parla sobre la violència cap a les dones, etc. Sense voler-ho m'he endinsat en aquests temes que quan els vaig compondre no m'imaginava que haurien donat tant que parlar.

Creus que la gent troba a faltar cantants que es mullin més?

Segurament sí. Jo parlo de l'amor i el desamor, que és el que més inspira i el que mou el món. En el terreny en el qual jo em moc, que ara és el món més comercial, és difícil trobar aquests missatges. Crec que hi ha molta gent amb ganes que es parli de les coses, i sempre amb respecte.

Creus que el disc ha marcat un punt d'inflexió a la teva carrera?

En els altres dos discos també parlo de temes molt reivindicatius. M'agrada fotre canya en la mesura que puc. S'ha de ser 'rockera' en el missatge i més formal en les formes.

Creus que la teva música encaixa millor en un escenari més petit com el del Teatre-Auditori?

Aquests últims mesos estem fent sobretot festivals. El format és sempre el mateix, anem tota la banda amb un format molt teatral. M'encanten els teatres i els auditoris, i hi ha coses que puc fer-hi que als festivals no, com pujar els nens a l'escenari, baixar amb el públic. Tot és més amable. Sempre dic que els teatres guarden fantasmes a les parets, i sembla que et surtin ales quan actues a un auditori.

És per tu una sorpresa veure que s'esgoten les entrades dels teus concerts?

Jo estava acostumada a cantar per 20 o 30 persones. Ara s'ha donat la volta i és estrany quan no venem totes les entrades, però no em vull acostumar a això. Em va molt bé quan vaig a Sud-amèrica, perquè allà és com que començo de zero. Només puc estar agraïda quan s'esgoten les entrades i ser conscient que tot això comporta molta feina. Tinc la por constant que tot això s'acabi. Però t'asseguro que ho estic gaudint com ningú.

Com va ser la rebuda de la teva música a Sud-amèrica?

Són molt passionals i és molt inspirador anar-hi. Tenim moltes més coses que ens uneixen que les que ens separen, encara que hi hagi un oceà de per mig. Bec molt dels artistes de cada ciutat. El món és molt gran, i que et vagi bé a Espanya no significa absolutament res.

Com vas rebre la notícia que estaves nominada als Grammy llatins com a millor artista i millor disc?

Em vaig posar a plorar. Avui dia encara no m'ho crec. Per mi era el reconeixement més gran que podia tenir dins la música llatina. Que fos amb 'La Puerta Violeta', que és una cançó feminista', a un lloc com Llatinoamèrica que estan en la situació, em va deixar al·lucinada. Va ser una recompensa, que em va fer veure que els meus companys de professió em valoren.

Hi haurà sorpreses al concert del Teatre-Auditori?

Hi haurà sorpreses. Sempre preparo alguna versió i alguna cosa que em preparo. A Sant Cugat tindrem una joia que no puc explicar, però que serà en català.

Ets sents còmoda a Catalunya? T'agrada venir?

Catalunya és casa meva, hi tinc mitja família d'emigrants manxecs. És de les terres que més estimo i dels llocs on més a gust em sento. Fa poc vaig publicar el meu primer llibre i vaig viure el meu primer Sant Jordi. Vaig al·lucinar