Ainhoa Arteta reviu a Sant Cugat l'últim Strauss davant d'un Teatre-Auditori ple
La soprano canta 'Les quatre últimes cançons' del compositor alemany amb la Camera Musicae
Publicat el 27/abr/19 per Roger Cuartielles
Richard Strauss tenia més de 80 anys quan va compondre 'Les quatre últimes cançons'. Unes composicions sobre la mort i l'acceptació del destí que el compositor alemany mai va poder veure representades, i que aquest divendres han estat interpretades per la poderosa veu d'Ainhoa Arteta. Davant d'un Teatre-Auditori ple, la soprano basca ha fet reviure l'últim Strauss, aquell que en l'Alemanya de postguerra va decidir reflexionar sobre l'existència humana posant música a tres poemes de Hermann Hesse i a un de Joseph von Eichendorff.
Unes composicions que són considerades l'últim capítol de la literatura lírica postromàntica, i que Arteta ha interpretat acompanyada per l'Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), capitanejada per Tomàs Grau.
Quatre 'lieder' amb una alta complexitat tècnica, en què el 'fiato' ha de ser ampli i equilibrat, sense empentes. Per a Arteta es tracta d'un 'viatge a una altra dimensió', unes composicions que la fascinen 'pel significat' i la 'dificultat'. De fet, metafòricament, emulen les quatre estacions i, al mateix temps, quatre etapes vitals.
Un repertori amb un alt nivell de complexitat que han batejat com 'La fascinació de fer que res sembli difícil'. I així ha estat, tant la Camera Musicae com Arteta han posat de manifest que la seva simbiosi és una garantia d'èxit capaç de transportar el públic fins a l'Alemanya posterior a la Segona Guerra Mundial sense que, com diu el títol, 'sembli difícil'.
Després del seu pas per la ciutat, aquest cap de setmana Arteta i la Camera Musicae actuaran a Lleida i Tarragona.
DECLARACIONS
Ainhoa Arteta
Representen emotivitat, sentiment del que és l'ésser humà i el pas de la nostra vida. Sempre dic que cantar-les és com tocar la mà de Déu.
Your browser doesn’t support HTML5 audio