[Entrevista] Els autors locals d'aquest Sant Jordi: Lluís Calvo

L'escriptor santcugatnec Lluís Calvo (1963) és escèptic per que fa al futur que ens espera, el qual veu 'bastant negre i distòpic', però no es conforma. Per això ha publicat 'L'infiltrat: Estratègies d'intrusió, anonimat i resistència' (Arcàdia), on reflexiona sobre què poden fer els individus per fer front a les agressions que pateixen per part dels poders. Calvo ha atès Cugat.cat amb motiu de la presentació de l'obra a la llibreria Paideia.

Escolta-ho

Ets un 'outsider' o un infiltrat?
Les dues coses, però més infiltrat que 'outsider'. L''outsider' està al marge de tot, de la societat, dels seus engranatges, mentre que l'infiltrat els coneix molt bé i funciona dins d'aquesta societat, on s'introdueix a determinats llocs on no se l'espera ni es coneix la seva identitat per canviar i subvertir determinades coses.

Com es pot practicar la intrusió?
Cadascú des del seu àmbit la pot exercir. Des de la vessant més heroica, com el periodisme d'investigació, suplantant identitats o infiltrant-se en organitzacions feixistes o empreses molt poderoses que exerceixen males pràctiques, fins a petites accions que podem fer en el nostre dia a dia des del nostre aparent anonimat. Això complementa l'acció a camp obert, al carrer.

Distingeixes estratègies a camp obert i el combat individual, però també proposes estratègies complementàries.
Sí, una d'elles és caminar, en el sentit literal, una pràctica que permet pensar i, en sentit metafòric, una pràctica que permet allunyar-se dels camins establerts.

L'acció al carrer no sempre desactiva el poder i comentes que cal una acció individual per fer-ho.
Es pot fer exercint un mateix una mirada crítica, amb distància, analitzant els fets des de dins però apartant-se. Al llibre parlo de recuperar el silenci interior.

L'acció al carrer i la lluita individual són complementàries?
Totalment. Una no anul·la l'altra, les dues són molt necessàries. Malauradament no sempre l'acció pública té efectes, a Catalunya ho hem vist de forma notòria. Per això s'ha de complementar amb aquesta resistència individual.

Sobre tot això, contra qui hem de resistir? Contra l'estat? Contra l'statu quo?
(Riu) Contra Mordor! Existeix un partit, que sense sigles ni estar definit, engloba gent que veu de manera crítica determinades coses i que voldria canviar el món en un sentit molt més humà, digne i amb justícia social. Això està al cor de determinades accions polítiques, però també a la filosofia i al pensament que s'han preguntat que es pot fer per millorar l'ésser humà.

Al llarg de la història, arreu del món, hi ha hagut resistències i revolucions. Al teu llibre et bases en algun precedent, per fer la reflexió?
Ara, des del nostre present, podem veure un futur bastant negre i distòpic i contra el qual cada vegada serà més necessari apartar-nos de les vigilàncies immenses que tenim al voltant. Això no és nou, però. Els estoics ja parlaven de recuperar el silenci interior, el propi jo, que la riquesa la tenim a dins. Això és que el advoco al llibre.

Per acabar, per quan el següent llibre de Lluís Calvo?
Ara tinc projectes tancats fins al 2022. Són llibres de poesia. Sobre l'assaig, tinc algun tema sobre la taula, però m'hi he de posar!

(Entrevista difosa inicialment el 16 d'abril de 2019)