Premien la pel·lícula d’una santcugatenca al Festival de Màlaga

La cineasta Júlia de Paz ha visitat el programa de Cugat.cat 'Connectats'

190327-julia-de-paz-a-cugat.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard

Eva Garrido

M'agrada escoltar i explicar històries que neixen de la proximitat.

Llegir-ne més

M'agrada escoltar i explicar històries que neixen de la proximitat.

Llegir-ne més
26/03/19 a les 20:29h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Cultura

La pel·lícula ‘La filla d’algú’ de la santcugatenca Júlia de Paz ha estat premiada a la 22a edició del Festival de Màlaga amb la biznaga de plata que s’ha emportat Aina Clotet com a millor actriu protagonista. La producció també s’ha endut el premi Movistar a la millor pel·lícula, un guardó que es tradueix en un suport a la distribució. El llargmetratge és el resultat del treball col·lectiu dels alumnes de quart dels diversos Graus de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).

De Paz ha visitat aquest dimarts el programa ‘Connectats’ de La Xarxa i produït i presentat per Cugat.cat. En la seva visita als estudis del mitjà multiplataforma, de Paz ha afirmat que l’experiència ha estat ‘màgica’ ja que la pel·lícula l’ha co-dirigida amb deu companys de classe. ‘Teníem molt clar que el nostre personatge seria femení i que parlaríem del concepte d’idealitzar els pares’, ha explicat. ‘La filla d’algú’ parla de la vida de l’Eli, una advocada de 30 anys i de classe alta. El mateix dia en què es disposa a celebrar la vista oral d’un judici mediàtic que porta temps preparant al costat del seu pare, reconegut advocat de Barcelona, però aquest desapareix. La seva recerca portarà l’Eli a descobrir una realitat que posarà de cap per avall la seva estabilitat familiar i emocional.

Més santcugatenques premiades

Clàudia Costafreda s’ha emportat la biznaga de plata al millor curtmetratge de ficció per ‘Benidorm 2017’. La peça de la jove directora té com a protagonistes, Tamar Novas i la televisiva Yolanda Ramos.

Declaracions

Júlia de Paz

Anàvem pensant que el nostre treball era un projecte col·lectiu. Ens vam presentar al festival sense cap perspectiva i encara no ens ho creiem.