[Entrevista] Roberto Antier: 'L'experiència de veure Les Luthiers en directe no té res a veure amb el vídeo'

El Teatre-Auditori dóna la benvinguda per primera vegada a l'humor de 'Les Luthiers' amb una doble funció aquest dijous i divendres de 'Viejos hazmerreíres', que recull el bo i millor del llegendari grup argentí. Un espectacle que manté del tot la 'vigència' tot i els anys que han passat, com ha explicat a Cugat.cat Roberto Antier, que substitueix un dels integrants originals, Marcos Mundstock, durant aquesta gira. 'No té res a veure viure-ho en directe que en vídeo', ha assegurat Antier. Per aquest espectacle, que està fora de l'abonament, les entrades tenen un preu de 42 a 84 euros.

Escolta-ho

'Viejos hazmerreíres' repassa els millors moments de 'Les Luthiers'. Segueix sent vigent allò que ha fet riure a tanta gent?
Ens sorprèn la vigència del repertori canviant només l'ordre. Nosaltres, de fet, estrenem els espectacles amb mitja hora més de duració del compte, perquè sempre posem tres o quatre obres més. Després d'analitzar la primera funció, en treiem les que menys efecte han tingut i en modifiquem l'ordre. I jo he vist autèntics canvis de dinàmiques només modificant l'escaleta d'un espectacle. I segueix sent totalment vigent.

Són 50 anys d'escenaris. Els seus creadors han expressat la voluntat que Les Luthiers continuï quan ells no hi siguin amb altres actors substituts.
Sóc admirador d'ells des de molt petit. Que em truquéssin per treballar amb ells va ser com si et truca el Barça. Ara estaria substituïnt Messi, ni més ni menys que a Marcos Mundstock. Ells diuen que aposten a la continuïtat perquè el repertori és, com deia, molt vigent. De fet, familiars meus que no els coneixien, ho han fet des que hi treballo i ara en són 'fans'. Hi ha un públic renovat que gaudeix els girs idiomàtics, els acudits, els jocs de paraules.

Passar de ser un aficionat a un actor t'ha fet canviar la percepció?
Es més intimidant. Tinc 38 anys de trajectòria en televisió, cinema i teatre a l'Argentina i aprendre'm un text d'una obra de cinc minuts no és complicat, en comparació amb altres espectacles. El que és difícil és amb qui ho estàs fent. 'Yesterday' són tres acords, però prova de tocar-la amb Paul McCartney.

El tema és amb qui. El que posa més nerviós és ser al camerino, posant-te bé el corbatí i que et cridin a escena. D'una porta surt Marcos Mundstock, d'una altra López Pucho i d'una altra Carlos Núñez Cortés o Jorge Maronna. Veus allà la selecció nacional i et posen amb ells. S'ha de ser molt valent, per molta experiència que tinguis.

Les Luthiers tenen molta presència a Youtube. Per què la gent segueix anant al teatre si ho té tot a l'abast?
Aquesta és la clau fonamental de l'èxit, perquè si no seria només una peça de museu. Com a substitut, a vegades em toca veure-ho des del costat de l'escenari, o a la mateixa platea. La precisió amb la qual es produeix tot, el 'timing' que segueixen tenint els integrants històrics de Les Luthiers no es perd. L'experiència de veure-ho en viu no s'assembla en res al vídeo.

En tots aquest anys, no s'ha perdut l'atracció que genera l'espectacle.
Les Luthiers mai no ha escrit sobre temàtiques associades a un moment històric o un lloc. Hi ha una paròdia a l'espectacle 'Chist', que vam acabar de girar l'any passat, que es va escriure l'any 1996 on dos polítics corruptes li encarreguen a un músic mediocre unes correcions a l'himne nacional. I sembla que de polítics corruptes n'hi ha a tot arreu perquè allà on arribàvem ens deien que semblava que l'haguéssim escrit el dia anterior.

Una de les coses que crida l'atenció sobre Les Luthiers és que, tot i que el resultat escènic és senzill, està tot treballat al mil·límetre.
Rebo trucades cada dia dient-me que esperi un segonet més abans de dir aquella frase, que en l'altra s'han de treure les dues últimes paraules... Estem corregint en tot moment. Les Luthiers mai no s'han instal·lat en una zona de confort. Poden cometre un error en una prova, però el dia següent està corregida.