Joan Enric Barceló: 'La marxa de l'Eduard és un al·licient per anar més lluny i buscar nous horitzons'

El concert del dijous 22 de novembre serà la penúltima oportunitat de veure en directe Els Amics de les Arts amb els seus quatre integrants originals. Cugat.cat ha parlat dos dies després de l'anunci oficial de la marxa d'Eduard Costa amb un dels membres que es queda, Joan Enric Barceló, que ha assegurat que ho afronten amb 'l'alegria d'haver compartit aquests anys' i que ho veuen com un 'al·licient per anar més lluny, fer coses noves i buscar nous horitzons'.

Escolta-ho

Tot plegat en una actuació que serà l'avantsala de la presentació d'un concert que preparen des de fa dos anys, el 'Symphonic Project', que s'estrena el dia següent al Palau de la Música de Barcelona i que servirà, entre d'altres, per celebrar els 25 anys del Teatre-Auditori de Sant Cugat.

Entrades venudes tant a Sant Cugat com a Barcelona. Esteu contents amb aquesta reposta?
Ja comptàvem que seria un 'sold-out' veient el ritme de venda d'entrades. Al final hem obert un concurs per regalar al final dues invitacions perquè veient l'allau de peticions potser haguéssim pogut fer un altre Palau o un altre Sant Cugat, però no serà possible.

L'actuació a Sant Cugat és una espècia de preestrena, serà el mateix concert que el divendres.
La idea és fer-ho tot exactament igual, serà el primer cop que oferirem l'espectacle conjunt. Estem assajant fa dies amb el cor, amb banda i amb l'orquestra i anem 'a tope' amb les agendes i estem intentant que surti el màxim de bé.

Heu estat avançant alguns temes que es podran escoltar al concert i alguns fa temps que no se senten en directe. Teniu ganes de recuperar-los?
Sí, sí, a més com veiem que estan sonant. Ara mateix estem assajant amb una orquestra feta amb instruments virtuals i amb això ja hi ha cançons com 'L'Arquitecte' que ja ens posen la pell de gallina. Feia sis anys que no la tocàvem i aquestes cançons, quan fa molt temps que no les sents o les cantes de seguida descobreixes coses noves.

Els concerts també seran el final d'una etapa pel grup. Heu anunciat que l'Eduard Costa deixa el grup per fer els seus projectes. Com ho enfoqueu?
Amb la tranquil·litat que fa molts mesos que ho sabem, que ho estem preparant i sabent que cadascú ha de triar el seu camí. Amb l'alegria d'haver compartit aquests anys i també com un al·licient per anar més lluny, fer coses noves i buscar nous horitzons.

Els Amics de les Arts és un grup molt coral. Amb la marxa de l'Eduard, continuarà així?
Tenim moltes ganes de seguir fent coses i el que ens mou és el que hem estat fent durant aquest temps i creiem que podem seguir escrivint cançons que parlin de nosaltres i alhora que parlin de la gent i això ens fa tenir encara més ganes de tornar-nos-hi a posar.

L'època de composició és molt maca i estimulant, però ens hem dit, acabem això, fem-ho bé. Però les idees ja comencen a florir, tenim moltes opcions i fils per estirar que acabaran sent cançons.

Un dels secrets dels Amics de les Arts ha estat cantar coses que els passen al públic.
El principi ha estat sempre aquest, dir, si jo ho penso i ho visc, és probable que connecti. El secret està en com ho expliques i crec que això en cap cas es perdrà. Les lletres, l'imaginari, l'univers seguiran i intentarem seguir connectant amb la gent.

Teniu una relació especial amb Sant Cugat.
Hi ha una sèrie de ciutats a Catalunya que són com segones cases i Sant Cugat ho és. La relació personal que tenim amb la gent de l'Auditori, amb en Pep Tugues, ha fet que haguem teixit una cosa que va més enllà del professional. Aquí hem tocat tant a la temporada regular, com als Petits Camaleons, als concerts benèfics que fèiem dels Amics dels seus Amics.

Això fa que quan ens van obrir la porta de fer l'assaig general una vegada el concert del palau estava esgotat vam decidir anar-hi de cap perquè no hi havia un lloc millor, tenint en compte la preparació tècnica del teatre.