Hilari Raguer: 'Encara no hem plorat prou el que vam viure a la guerra'

L'historiador Hilari Raguer afirma que 'encara no hem plorat prou el que vam viure a la guerra'. En una entrevista de Cugat.cat, el també monjo de Montserrat ha reflexionat sobre com s'està aplicant la Llei de memòria històrica a l'Estat espanyol i ha considerat que l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos és un primer pas per començar a fer net de la dictadura i la Guerra Civil. Raguer, que va ser un dels infants que van sobreviure als bombardejos de l'aviació italiana a Catalunya, també ha recordat algunes de les vivències del conflicte. Un període que descriu com una època en què va expermientar vivències 'molt desagradables', però que des de la seva consciència d'infant va relativitzar. 'Ara m'enpenedeixo d'haver-ho vist com un espectacle', reflexiona.

Escolta-ho

Vostè, que fa uns mesos va fer 90 anys, va ser un supervivent dels bombardejos que l'aviació italiana va fer a Catalunya durant la Guerra Civil. Com recorda aquesta etapa i què suposa per a un infant viure una guerra?
Com que els grans feien disverats, els petits els imitavem una mica. Costava de mantenir la disciplina a l'escola i no ens adonàvem de la gravetat del que passava. De fet, em penedeixo d'haver presenciat les explosions des del terrat de l'habitatge on vivia com un espectacle. També recordo que un dia vaig veure plorar una nena i me'n vaig burlar perquè no en tenia que tingués por, i una senyora li va dir que plorés. Més tard he pensat que segur que el fet de plorar la va salvar de tenir un trauma.

En el seu cas, la guerra li va provocar un trauma?
No. N'hi ha que a causa de tenir un trauma no recorden certes vivències, però jo les recordo molt bé. Vam presenciar coses molt desegradables. Per exemple, vam haver de fugir de Sant Just Desvern, on viviem, perquè el meu pare era amic del rector de la localitat. De fet, crec que el tema del trauma és un paradigma del que ens ha passat com a país. Em sembla que encara no hem polorat prou el que vam viure a la guerra.

No hem fet net de la Guerra Civil...
En absolut. Encara hi ha moltes coses per investigar i per esclarir. Cal que parlin persones que encara no han gosat explicar el que van patir. Cal que la Llei de memòria històrica s'implementi, que hi hagi llibertat d'investigació i que s'obrin totes les fosses i arxius, fins i tot els de Franco, que la seva fundació encara guarda. En el meu cas, he pogut veure els telegrames de Mussolini sobre els bombardejos de l'aviació transalpina. A Itàlia, tots aquests arxius són públics, no com aquí, que són privats.

Exhumar les restes del dictador del Valle de los Caídos és una manera de fer net?
Sí, és una manera. De fet, a mi em van proposar formar part d'una comissió d'historiadors per decidir què fer en aquest indret. La nostra recomanació, però, no va ser destruir l'espai com algú ha indicat, ja que allà hi ha enterrades més de 30.000 persones, sinó que s'hi fes una reinterpretació: explicar què va passar allà entre els treballadors forçats que van construir l'espai. Treure Franco d'allà és un primer pas indispensable per aquesta resignificació, ja que ell va ser un causant del conflicte i no un mort. En canvi, José Antonio Primo de Rivera sí que hi podria estar, per exemple, sempre i quan no hi fos en una posició d'honor com la que té actualment.

Vosté també va estar pres a Montjuïc durant uns mesos per un manifest a favor de la independència. Té contacte amb els líders independentistes empresonats?
Els escric repetidament, especialment a l'Oriol Junqueras i al Raül Romeva, i també els he visitat. Els vaig veure molt valents. Ells ja esperaven aquesta garrotada, aquestes peticions de penes desaforades. Estan segurs que guanyarem i se senten molt reconfortats amb les mostres d'afecte. Quan estàs pres valores molt aquest afecte i el tracte a les presons de la Generalitat, encara que no hi tinguin privilegis, és molt humà. A l'època en què vaig ser a presó, hi havia moltes vexacions. Ara no.

Senyor Raguer, vosté que és monjo, com creu que Déu veu aquesta qüestió?
Déu ha creat l'home lliure. Però, nosaltres com a representats de l'Església hi podem dir alguna cosa. La doctrina de l'Església creu en l'autodeterminació dels pobles i també en la justícia i la llibertat. La bufetada que acaba de rebre la justícia espanyola en relació amb Arnaldo Otegi és una de les moltes garrotades que demostren la injustícia de la justícia espanyola.

Diriem que hi ha una justícia humana i una altra divina, no?
Ja ho pagaran ja. Tant de bo es convertissin una mica abans de morir.