Gabriel Ferrater, el primer poeta modern de la literatura catalana

Nascut a Reus el 1922, el poeta, traductor, lingüista i crític cultural Gabriel Ferrater es va establir a Sant Cugat el 1966, on va desenvolupar la trajectòria literària fins els darrers anys de la seva vida. Figura clau per entendre la renovació de la poesia catalana a la segona meitat del segle XX, Ferrater va deixar una gran empremta a la ciutat. Mostra d'això en són la Biblioteca Gabriel Ferrater, el Premi de Poesia Sant Cugat que porta el seu nom i la recent Associació Gabriel Ferrater, que vol reivindicar el llegat de l'artista. Una de les reivindicacions de l'entitat era que es concedís la distinció honorífica de Fill Predilecte de Sant Cugat, un requeriment que la ciutat ha entomat i que li ha concedit pel seu compromís amb Sant Cugat i la seva llarga trajectòria artística.

Fill de família benestant, la biblioteca de casa va suposar l'estímul inicial per a la seva vocació intel·lectual ja que no va ser escolaritzat fins als 10 anys. El 1938, en plena Guerra Civil, s'instal·la a Bordeus i es matricula al Lycée Michel Montaigne on descobreix autors clàssics com Baudelaire, Valéry, Montagne i Racine i contemporanis com Gide, Proust i el grup surrealista.

El 1941 torna a Reus i poc després fa el servei militar a l'Aragó. En aquest període comença la carrera de Ciències Exactes de la Universitat de Barcelona (UB), però el tercer curs abandona els estudis. Amb el franquisme, el negoci familiar fa fallida, el seu pare se suïcida i Ferrater es guanya la vida col·laborant en revistes, fent crítiques i traduccions. En aquesta època coneix certs grups intel·lectuals i artístics de Barcelona i estableix vincles amb personatges com Joan Vinyoli, Carles Riba i Rosa Leveroni.

El 1963 inicia la carrera de Filologia Romànica a la UB, fet que el porta a exercir de professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) quan estava ubicada a Sant Cugat. En aquest periode fa tota la seva producció literària.

La seva obra aporta a la poesia catalana l'observació minuciosa de l'experiència moral de l'home, a l'extrem oposat de l'estètica romàntica. En vida, Ferrater només va publicar tres llibres de poesia, 'Da nuces pueris', 'Menja't una cama' i 'Teoria dels cossos', que posteriorment va recollir a 'Les dones i els dies'. A banda, hi ha un seguit de poemes que va escriure en diverses revistes i publicacions. El treball del poeta destaca per la presència constant d'un erotisme exposat amb franquesa, segons els experts.

Ferrater es va suïcidar el 27 d'abril de 1972, el dia del seu cinquantè aniversari. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferrater, va publicar un recull de textos, molts d'ells inèdits, en els reculls 'Sobre literatura' (1979), 'La poesia de Carles Riba' (1979), 'Sobre pintura' (1981), 'Sobre el llenguatge' (1981) i 'Papers, cartes, paraules' (1986).