'Rudo' rendeix un tribut a l'esforç i la superació amb el llenguatge del circ
Un moment de l'espectacle
Cultura
Publicat el 22/mai/16 per Maria Cusó
La companyia Manolo Alcántara ha rendit aquest dissabte un tribut a l'esforç i la lluita personal amb el muntatge 'Rudo' al Teatre-Auditori. Utilitzant el llenguatge del circ, l'equilibri i la manipulació d'objectes, Alcántara ha creat un espectacle total en forma de faula on el risc ha estat el principal protagonista. Prop d'un centenar de persones ha acudit a les dues funcions que han tingut lloc al vestíbul de l'equipament municipal.
Fa 25 anys que l'artista Manolo Alcántara es dedica al món del circ i afirma que la curiositat és el punt de partida de tots els seus espectacles. Una curiositat que Alcántara transforma en espectacles analògics que repten els cinc sentits.
'Rudo' és un petit microcosmos decrèpit i polsegós on un home crea torres i figures amb pesants caixes de fusta. Amb voluntat, il·lusió i equilibri, l'artista s'ha anat enfilant amb precaris moviments que han fet les delícies del públic assistent. A 'Rudo', el públic forma part de l'escenografia. Com explica l'artista, la proximitat de la gent l'ajuda a crear un diàleg de risc i circ.
Manolo Alcántara
La precarietat, el desiquilibri i el risc són les potes de l'espectacle. I això sempre ho podràs fer millor en un espai íntim on el públic el tinguis a tocar que no pas en una gran producció on estiguin lluny.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
L'espectacle és una al·legoria de l'esforç de les generacions passades que van construir el futur del seus descendents amb les pròpies mans. En un món on les pantalles i la individualitat tenen cada cop més pes, Alcántara afirma que cal posar en valor el treball de les mans.
Manolo Alcántara
L'espectacle ha quedat com un tribut als nostres pares i avis que ho han fet tot amb l'esforç de les mans. Abans no hi havia ni màquines ni pantalles i ells amb el seu treball han fet una vida millor per nosaltres.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Laia Rius, al violí, i Maria Bou, al violoncel, han estat les encarregades de posar banda sonora a l'espectacle. Una música intimista però radical, composta especialment per a l'obra, que ha fet de contrapunt a la rudesa del protagonista.
Un públic generacionalment molt divers ha vibrat, patit i rigut amb aquest espectacle intimista que els ha situat al centre de l'acció.