Mercè Arànega emociona el Teatre-Auditori amb la història de Neus Català
Moment de l'espectacle amb Arànega
Cultura
Publicat el 25/abr/16 per Maria Cusó
Mercè Arànega ha demostrat aquest diumenge al Teatre-Auditori que la història s'escriu amb noms i cognoms, a través d' històries particulars que acaben teixint el futur col·lectiu i que cal no oblidar per evitar repetir els mateixos errors. Sota la direcció de Rafel Duran, l'actriu florestana ha interpretat 'Neus Català, un cel de plom', un muntatge sobre la història de la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de dones de Ravensbrück. El públic santcugatenc s'ha rendit a la mestria d'Arànega i ha acabat dempeus visiblement emocionat.
Sola dalt d'un escenari pràcticament nu, vestida de negre i amb una il·luminació tènue, Arànega ha alçat la veu per totes aquelles dones vexades, maltractades i oblidades dels camps de concentració nazi. Malgrat la duresa de la història, el relat de Neus Català és el de la lluita i l'esperança.
L'actriu, que està nominada als premis Max 2016 per aquest paper, assegura que el repte d'aquest muntatge és doble: artístic i social. Artístic perquè, diu, és un repte interpretar algú sense imitar-lo o recrear-lo. De fet, durant la poc més d'una hora que dura el muntatge, Arànega s'encarrega de donar veu a 'l'ànima' de Català per fer arribar a la gent el missatge que vol transmetre.
Mercè Arànega
La dificultat està en agafar el testimoni de la Neus. Diguem que jo sóc com una mèdium que m'encarrego de connectar amb el seu missatge i portar-lo arreu.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
El text convida a remoure la consciència per entendre el món actual. Arànega afirma que la història dels refugiats és avui més vigent que mai.
Merce Aranega
Tu mires ara les imatges dels refugiats a Europa i són exactament iguals que la dels camps. L'únic que ha canviat és la tecnologia: abans les fotografies eren en blanc i negre i ara són en color. Però, malauradament, la nostra ànima i la nostra consciència són al mateix lloc.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
La florestana ha defensat el text de Josep Maria Miró, basant en la novel·la de Carme Martí, pràcticament sola dalt de l'escenari. Unes poques imatges projectades al fons de l'escenari i les restes d'un arbre, al·legoria de les coses trencades, han estat els únics elements externs que han acompanyat l'actriu.
La d'aquest diumenge a Sant Cugat ha estat la darrera funció de l'espectacle després d'una gira per més de 40 equipaments del país, ja que la setmana vinent Arànega estrena Victòria al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).