Belén Fabra recorda al públic del Teatre-Auditori la vigència de 'Madame Bovary'
Belén Fabra en un moment de l'espectacle
CulturaPublicat el 16/gen/16 per Maria Cusó
L'actriu tortosina Belén Fabra ha demostrat aquest divendres al públic del Teatre-Auditori que la vigència de 'Madame Bovary' ha arribat als nostres dies. Sota la direcció d'Àngel Alonso, autor de l'adaptació, Fabra ha donat vida a una Emma a punt de suïcidar-se que, davant la certesa de la mort, mostra la seva vessant més humana. L'actriu ha encarnat la ingenuïtat, la passió i les ànsies de llibertat de Madame Bovary davant un públic que pràcticament ha exhaurit les entrades de la Sala Escenari.
Gustave Flaubert va escriure 'Madame Bovary' el 1857. L'obra ofereix una radiografia irònica i implacable de la ignorància i la hipocresia de la societat de finals del segle XIX, però, sobretot, és un retrat ferotge de la figura de la dona.
El director i dramaturg Àngel Alonso ha volgut aprofundir en aquest coneixement de la dona que proposa Flaubert i signa un joc teatral en el qual el públic es converteix en testimoni silenciós de les darreres hores de vida d'Emma Bovary. L'actriu Belén Fabra afirma que el que més valora de la direcció d'Alonso és la vitalitat que dóna al personatge.
Belén Fabra
Presentem una Emma molt vital. Tothom pensa que 'Madame Bovary' és un text dur i tràgic, però l'Àngel ha volgut posar la llum allà on hi ha la vitalitat de l'Emma i les seves ganes de ser feliç.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Amb subtilesa i mentre feia repàs dels objectes que han marcat els moments cabdals de la història de Bovary, Fabra ha anat desgranant els anhels de llibertat, les injustícies socials, les pors i esperances de l'Emma. Una història de fa més de 100 anys que, malgrat tot, i com explica l'actriu, avui és més vigent que mai.
Belén Fabra
Jo crec que les pulsions de l'Emma són les de sempre, no són coses complexes i enrevessades. Són necessitats vitals i això és el que la fa universal.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
L'escenografia, obra del Taller d'Escenografia Sant Cugat, ha destacat per la seva sobrietat i ha transportat els espectadors a la intimitat de la cambra de Bovary.