43 anys sense Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater / Foto: Arxiu Ferrater

Cultura

Publicat el 27/abr/15 per Sergio Morales

Aquest dilluns es compleixen 43 anys de la mort de Gabriel Ferrater, una de les figures més rellevants de la poesia catalana. Ferrater, nascut a Reus el 1922, representa una renovació de la tradició de la poesia de postguerra en allunyar-se del realisme històric, la tendència predominant en aquella època. L'autor s'instal·la a la ciutat al 1964 on va desenvolupar el gruix de la seva obra literària.

El 1938 la seva família es va instal·lar a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d'Espanya. En tornar a l'Estat espanyol, amb la invasió alemanya de França, va començar els seus estudis d'àlgebra tot i que després d'uns anys es va apropar al món de les lletres, el qual ja no abandonaria. Als anys 50 es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura, i feia de lector per a diverses editorials. Això li va permetre entrar en contacte amb l'obra d'autors anglesos, alemanys, francesos i italians.

El 1963 va iniciar la carrera de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona (UB) i va arribar a exercir de professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) quan aquesta estava ubicada a Sant Cugat, on es va instal·lar definitivament. És en aquest període quan fa tota la seva producció literària.

Gabriel Ferrater és autor de tres reculls poètics 'Da nuces pueris' (1960), 'Menja't una cama' (1962) i 'Teoria dels cossos' (1966). Els crítics veuen en Ferrater un autor heterodox i atípic en relació amb els seus contemporanis. Pòstumament, el seu germà, Joan Ferrater, va publicar un voluminós conjunt de texts en els reculls 'Sobre literatura' (1979), 'La poesia de Carles Riba' (1979), 'Sobre pintura' (1981), 'Sobre el llenguatge' (1981) i 'Papers, cartes, paraules' (1986).

De Ferrater es destaca l'observació detallada i despullada de l'experiència moral de l'home, oposada a l'estètica romàntica, com la seva aportació a la literatura catalana. El treball del poeta destaca per la presència constant d'un erotisme exposat amb franquesa, segons els experts.

Ferrater també va desenvolupar una important tasca com a lingüista interessant-se, sobretot, per la feina de lingüistes alemanys i dels textos de Noam Chomsky. D'aquest darrer autor va iniciar, però no acabar, l'adaptació al català de l'obra 'Cartesian linguistics'. També va exercir de traductor al català i al castellà de textos de Kafka i Hemingway, entre d'altres escriptors.

Ara fa 43 anys, Ferrater va decidir acabar amb la seva vida.