La fragilitat humana, al descobert al 'Zoo de Vidre' de Tenessee Williams
Míriam Iscla interpreta una mare controladora
CulturaPublicat el 13/oct/14 per Maria Cusó
La fragilitat d'una família atrapada en una atmosfera asfixiant, una crisi econòmica que comença a causar estralls i uns personatges desubicats que busquen el seu lloc a la vida. Aquests són els ingredients que fan del 'Zoo de vidre', una de les obres més emblemàtiques del reconegut dramaturg nord-americà Tenessee Williams, un text atemporal. El muntatge dirigit per Josep Maria Pou, ha aterrat aquest diumenge al Teatre-Auditori amb un repartiment de luxe encapçalat per Míriam Iscla i Dafins Balduz.
Pujar una família sola no és fàcil. Si a aquesta premisa hi afegim una depressió econòmica, un fill amb ànsies de poeta atrapat en una fàbrica de sabates i una filla amb greus problemes per socialitzar-se, l'escenari està servit. Aquesta és la realitat que retrata amb cruesa 'El Zoo de Vidre', l'obra més biogràfica del dramaturg Tenessee Williams, que ha aterrat aquest diumenge al Teatre Auditori.
Amb un repartiment encapçalat per Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Peter Vives i Meritxell Calvo, el muntatge explica la història d'una família del sud dels Estats Units al 1930 que lluita per trobar el seu lloc entre una realitat que els asfixia i unes esperances anclades en el passat.
Tot i que el text va ser escrit fa 70 anys, la seva vigència avui en dia es manté intacta. El context de crisi, uns personatges que lluiten per trobar el seu lloc al món i, en definitiva, la inseguritat del viure, són alguns dels elements que, com explica l'actriu Míriam Iscla, converteixen aquest text en etern.
Míriam Iscla
El text parla de gent que tothom reconeix, d'una crisi econòmica i de l'angoixa per trobar un lloc a la vida. Això el fa etern.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
El muntatge està dirigit per Josep Maria Pou, que, amb una posada en escena sòbria i minimalista, juga amb els personatges per afegir humor als moments de màxima tensió.
Aquesta no és la primera vegada que Míriam Iscla trepitja el Teatre-Auditori i la ciutat. L'actriu ha valorat el gust pel teatre dels santcugatencs i ha afirmat que és precisament aquesta bona sintonia amb el públic el que fa més fàcil la seva feina quan ve a la ciutat.
Miriam Iscla
La gent a Sant Cugat és molt 'teatrera'. Potser l'espai del Teatre-Auditori és molt gran, però la bona resposta del públic ens fa fàcil la feina.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Drama i rialles s'han donat la mà aquest diumenge a Sant Cugat amb 'El Zoo de Vidre', una col·lecció de figures fràgils i destructibles però transparents i sinceres.