Jaël Bestué: 'La medalla és molt difícil, arribar a la final ja seria una victòria'

La santcugatenca Jaël Bestué, atleta dels 200 m individuals i de l'equip de 4x100 en relleus als Jocs Olímpics de París, es mostra preparada per afrontar els seus segons Jocs, malgrat que fins a l'últim moment no va poder materialitzar la classificació. 'Ha sigut una preparació llarga i intensa, físicament i mentalment', considera Bestué. Debutarà en categoria individual el diumenge 4 d'agost, mentre que el dijous 8 tindrà lloc la primera ronda dels relleus.

Com ha estat la preparació fins a arribar aquests Jocs?
Aquest any vam començar ja el desembre fent concentracions per preparar els relleus, i la prioritat era arribar en forma el mes de maig perquè teníem el Mundial de relleu per classificar-nos als Jocs Olímpics. Fins llavors, vam estar entrenant molt en els relleus, però també teníem altres campionats importants com l'Europeu de Roma. Hem hagut de mantenir la forma durant molts mesos i això ha sigut tot un repte. Hem anat a contracorrent intentant estar en forma els darrers quatre o cinc mesos.

Ha estat difícil físicament, i també mentalment?
Sí, ha sigut llarga i molt intensa físicament i mentalment, sobretot. Al final no tens descans i has de continuar entrenant i fer molt volum. És competir a la màxima intensitat i exigència perquè et jugues uns Jocs.

Fins a l'últim moment no vas tenir la classificació assegurada. Eres conscient que formaries part d'aquests Jocs o van venir alguns fantasmes de quedar-se fora?
Al principi estava molt convençuda d'estar a dintre i sabia el que calia fer per aconseguir-ho. Però, durant el camí no ha sigut tan fàcil. De fet, en el Mundial de relleus ens vam quedar fora amb una bona marca. I va ser com: "Ostres, no podem donar per fet que estarem dins". Llavors a compte personal també he tingut problemes pel que fa a les circumstàncies del dia, que si el vent era il·legal o anava en contra, i anava veient que no em quedava marge per fer la mínima olímpica. Això ha sigut dur mentalment.

Seran els teus segons Jocs Olímpics. Creus que tota la teva trajectòria t'ha ajudat a estar més preparada o un cicle olímpic és molt exclusiu?
No és molt diferent, al contrari. La formació esportiva del 100 i els 200 tots els entrenaments compten. De fet, hi ha hagut moments que he estat lesionada i gràcies a tots els anys que porto he pogut seguir en forma. També és molt important, però, saber encarar mentalment uns Jocs perquè és una competició molt diferent.

Tenies aquesta fita en ment des que vas començar a córrer o els inicis van ser més com a hobby?
Vaig començar de petita, amb sis anys, fent cros i altres curses... però a 6è de primària vaig participar a 'Jugando a l'Atletismo', que era més competitiu perquè era campionat estatal, i el vam guanyar. Això em va donar molta força a seguir per aquest camí. Tot i que mai vaig pensar "vull anar als Jocs!", jo m'ho anava trobant fent la mínima d'un europeu, d'un mundial... i després sí que vaig veure que era possible fer també la mínima dels jocs.

Quina dedicació en hores has tingut per preparar aquests Jocs?
Uf, entrenem unes quatre hores al dia, i ara que estem afinant més, fem entre dues i tres hores al dia. El que passa és que quan ets atleta, ho ets cada hora del dia, per molt que hagis acabat l'entrenament he de fer també les hores de físio, de psicòleg, complir amb la dieta... i tot suma.

Com està l'equip de relleus per afrontar el debut dels 4x100?
Està molt bé. Aquests darrers anys el nivell ha pujat, i per això som allà per primer cop. Ho van intentar a Tòquio, jo estava mig lesionada i no vaig poder fer tot el procés de classificació, i no vam entrar. Per tant, estar en aquests Jocs és un orgull. Som un equipàs, ens portem totes molt bé i ens coneixem moltíssim. Tinc moltes ganes i em fa molta il·lusió.

Si guanyessis alguna medalla, qui et vindria al cap en un primer moment?
Si fos amb equip, pensaria amb elles i en viure-ho totes perquè són persones molt importants per mi. Si fos individual, pensaria més en la meva família i el meu entrenador, per descomptat. Les meves amigues i la gent que estimo que han estat allà ajudant-me.

I creus que pot arribar aquest moment?
Sent realistes és molt difícil aconseguir una medalla olímpica i els temps que has de fer per entrar a la final, és una marca que no estic a prop. Aleshores, sense posar-me límits donaré el meu màxim, però per mi haver estat als Jocs i passar de ronda, que espero fer-ho, o passar a la final, ja seria una victòria.

Paral·lelament a l'atletisme, què estàs estudiant?
Estic estudiant Medicina a l'Hospital Clínic, a la Universitat de Barcelona. Ho vaig fent de forma partida, de moment porto sis anys i passo pel quart curs i mig cinquè. Ho faig perquè m'agrada molt, i sé que s'ha d'estudiar 100% en el nostre esport, perquè t'has d'assegurar un futur. Vaig agafant assignatures a poc a poc, sobretot a l'hivern per estar focalitzada a les competicions. Crec que compaginar els estudis amb atletisme dona un plus, perquè em fa desconnectar i créixer en altres àmbits.

Tens alguna mania prèvia abans de competir?
Això m'ho pregunten, però no en tinc cap. Soc molt rutinària perquè m'agrada anar amb temps, tenir-ho a punt tot més o menys igual, preparar-me bé, fer l'escalfament complet, però no tinc cap mania concreta ni superstició.

Per anar acabant, què significa per tu Sant Cugat?
Sant Cugat és on he nascut i crescut, on tinc les amigues de sempre i la gent coneguda, on viuen els meus avis. Sempre serà casa per mi, i més aquí al CAR on vaig començar a entrenar de petita amb el Club Muntanyenc i he vist aquesta pista des de fa molts anys. Seria casa i m'agrada molt. Sant Cugat és un lloc molt bonic.

DECLARACIONS

Jael Bestué

Ha estat llarga i intensa físicament i mentalment, perquè no tenim descans i has de continuar entrenant amb molta intensitat i màxima exigència per preparar-te pels Jocs.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Jael Bestue

Sent realista, és molt difícil aconseguir una medalla olímpica, el temps que s'ha de fer per arribar a la final és un temps que no estic a prop. Aleshores, no em poso límits mai, però per mi haver estat als Jocs i passar les rondes (esper-ho fer-ho), i si passés a la final, ja seria una victòria.

Your browser doesn’t support HTML5 audio