Paula Ramírez: 'Hem aconseguit el somni de guanyar una medalla olímpica'
"Aquest any he pensat 'Marxo. Ho deixo.'" La medallista santcugatenca rememora els entrebancs de la preparació i assimila la fita aconseguida
Paula Ramírez amb la medalla de bronze aconseguida a aquests Jocs Olímpics de París / Foto: Cedida
AltresPublicat divendres per Marc Lladó
La nedadora santcugatenca Paula Ramírez s'ha fet amb una medalla en els Jocs Olímpics: un bronze amb l'equip de natació artística. La capitana de la selecció, qui ha competit els seus segons jocs, valora en una entrevista a Cugat Mèdia haver obtingut aquesta recompensa en forma de bronze olímpic. Al setembre, l'Ajuntament li oferirà una recepció, juntament amb els altres esportistes olímpics locals.
Escolta-ho
Fa de 48 hores des que vau aconseguir aquest merescut bronze. L'heu assimilat ja?
No, no, gens. De fet, cada cop que veig la medalla, no sé, ho tinc molt viu al record, però no en soc conscient, crec, que som a les llistes olímpiques.
Hi sou merescudament, amb aquest bronze darrere de la Xina i Estats Units. Com valoreu vosaltres els Jocs que heu desenvolupat?
Doncs estic molt contenta amb les tres coreografies. Sí que és veritat que la primera, que era en equip tècnic, és el nostre punt fort, ens vam col·locar segones, i he de dir que els tres dies, sobretot el primer, vam acabar molt cansades, va ser molt dur físicament. Això vol dir que ho vam lluitar al màxim. I després, el segon dia, era una coreografia molt complicada que vam agafar l'estratègia de posar molta dificultat i vam tenir allà un 'basemark', que és fallar una de les acrobàcies que teníem i això ens va baixar una mica de punts.
Vam donar el nostre màxim i som humanes, tothom pot tenir algun error. Físicament, no vam poder aconseguir aquella acrobàcia, però crec que vam fer un molt bon paper. I l'últim dia va ser espectacular. No només la competició en si, sinó tot el dia va ser "xulíssim" amb tot l'equip. Es notava ja les vibres que teníem, les mirades ja deien que anàvem per la medalla. Com ja dic, les acrobàcies normalment no eren el nostre punt fort, però les hem treballat moltíssim i aquí ho vam veure, que al final vam aconseguir la tercera plaça.
Paula Ramírez, al fons de la imatge, i les nedadores de la selecció espanyola de natació artística / Foto: RFEN
Refer-se d'aquest 'basemark' demostra una alta capacitat guanyadora, i d'afrontar-ho amb un dia, com deies, gloriós, tenint la medalla al cap. La volíeu lluitar, ens ho vas comentar en una entrevista prèvia als Jocs Olímpics, i l'heu acabat aconseguint. Què suposa per tu, a compte personal, tenir aquesta medalla?
Doncs mira, em feia certa vergonya dir, abans d'anar als Jocs Olímpics, dir que anàvem per la medalla, perquè sempre fa com aquesta angúnia de "a veure si ho diràs o diràs i al final no la guanyes". Però crec que les coses s'han de fer amb confiança i també el poder mental i el poder de la paraula crec que és molt important i al final vaig decidir, tu digues-ho, manifesta-ho, posa la teva energia en la medalla i al final, bé, hem vist que ho hem pogut aconseguir. És que no tinc més paraules que dir que estic contenta.
Ets, Paula, una de les capitanes i una de les més veteranes de l'equip, però també una de les que s'ha mostrat més emocionada per la medalla. Significa alguna cosa especial per tu?
Sí, jo soc molt sensible, soc molt emocional, i molt transparent. Però sí que és veritat que comentem amb la Txell Mas, que és l'altra capitana de l'equip, que portem més anys aquí, i ho hem viscut tot, des de la baixada de posicions, després que l'equip de la Gemma Mengual, l'Andrea Fuentes, l'Ona Carbonell, que estaven a les medalles, hem viscut tocar una mica amb els peus a terra... i llavors anar escalant posicions fins que finalment hem pogut aconseguir la medalla. Han sigut molts anys i ens dèiem "mira tot el que hem viscut i fins on hem arribat, hem aconseguit el somni de guanyar una medalla olímpica". Crec que ha sigut el viatge que ha sigut molt important i que hem après moltes coses i és emocionant per tot el camí.
Paula Ramírez, a dalt a l'esquerra de la imatge, emocionada en saber que optaven al podi olímpic després de l'exercici acrobàtic / Foto: @juegosolimpicos
De fet, es tracta d'una gesta històrica per la natació artística espanyola, que feia 12 anys que no pujava a un podi.
Sí, sí, exacte. El fet de fer història per l'equip en general... em sembla espectacular i molt important, però també personalment ha sigut alguna cosa molt forta. Bé, està sent, perquè encara estic aquí a París, i encara ho estic vivint.
I ara que ja ha acabat aquests Jocs de París, com recordes el camí recorregut fins aquí, la preparació d'aquest cicle, el creixement que hi ha hagut i els canvis? Ara tens un record més dolç del passat?
He de dir que ara recordo com totes les coses positives. Suposo que és la primera reacció... Saps què passa? Som un equip molt divertit. Jo la primera, que per mi riure és molt important pel meu dia a dia. Llavors, això és el que recordo, els moments de riure, els entrenaments durs, però que els hem fet divertits i crec que això ens ha fet aconseguir la medalla. Però per l'altra banda, si ho penso fredament, hem passat moments molt durs. Físicament, mentalment... O sigui, mai m'havia passat, però aquest últim any he dit "Marxo. "Ho deixo perquè no puc." He tingut fins i tot aquest moment d'alts i baixos.
Paula Ramírez, a dalt a la dreta de la imatge, amb l'equip de natació artística, medallistes olímpiques / Foto: Cedida
Aquest patiment que hi ha hagut durant el camí i que ha acabat amb aquesta glòria. La guardaràs en el record com un dels dies més feliços de la teva vida?
Totalment, sobretot el dia de guanyar la medalla. Des que ens vam llevar fins que vam competir. A veure, he de dir que tinc altres medalles i altres records molt importants, però aquest ho supera tot. Sobretot, el fet que la meva família va poder estar allà a la grada veient-ho. Que a Tòquio això no va passar. La meva família estava aquí, i he pogut aconseguir medalla amb el meu equip.
Doncs moltes gràcies, Paula, per atendre'ns i enhorabona novament per aquesta medalla. A gaudir-la amb les companyes, amb la família.
Sí, moltíssimes gràcies.