Àlex Corretja: 'Guanyar la Master Cup va ser un somni fet realitat'

El tenista santcugatenc Àlex Corretja / Foto: Maarten van Maanen - CC By-SA 2.0

Altres

Publicat el 29/nov/18 per Pau Vázquez

Un 29 de novembre de 1998, el tenista santcugatenc Àlex Corretja conqueria la Masters Cup després de remuntar dos sets davant Carlos Moyà i assolir així el títol més important de la seva carrera. Vint anys després, Corretja recorda aquell partit i la seva carrera en una entrevista a Cugat.cat.

Escolta-ho

Com recordes la final de la Masters Cup, ara fa 20 anys?
Sembla mentida que hagin passat ja 20 anys, tot ha passat molt ràpid. Recordo molta intensitat i molta emoció, especialment quan guanyes. Va ser un partit molt dur i molt intens. Estàvem a 29 de novembre i ja portàvem 11 mesos de temporada jugant i viatjant. Va ser la combinació de molts anys d'entrenaments, de tornejos i viatges, i guanyar la Master Cup va ser un somni fet realitat.

La final va ser contra Carlos Moyà, amic teu. Aquest fet va fer que la final fos més especial?
La final de Roland Garros que ell em va guanyar a mi em demostra que a dins de la pista l'amistat és millor oblidar-la. A mi això em costava molt, però al tenir l'experiència de Roland Garros, on ell va ser superior a mi, em va servir per arribar a la final del Masters i encarar-la d'una altra manera. Va ser especial perquè va ser contra un amic però en el fons també sap greu perquè ell va perdre una bona oportunitat. Has d'aïllarte del fet que estàs jugant contra un amic.

Va ser el punt culminant de la teva carrera?
Sens dubte. Després vaig lluitar per guanyar Roland Garros, vam guanyar la Copa Davis i la medalla de bronze a Sidney, però a nivell individual va ser el millor moment. El Masters va ser molt especial perquè era una superfície diferent contra els vuit millors jugadors de l'any. A dia d'avui es demostra la dificultat que té guanyar aquest títol i és molt gratificant veure com després de 20 anys la gent encara s'interessa.

Després de vint anys, com valores la teva carrera professional?
Al final el més important és que vaig donar tot el que tenia. Vaig intentar arribar el més alt possible, i en algun moment de la vida vaig pensar per què no vaig aconseguir arribar a ser el número 1. Però mai m'he llevat pensant com era possible que no ho aconseguís, penso que he sigut un privilegiat que es va esforçar per aconseguir el màxim. Si hagués de tornar a escollir, tornaria a escollir ser tenista.

De quina manera segueixes vinculat al món del tenis?
Ara estic molt centrat en la retransmissió de partits i és el que professionalment m'està ocupant més temps i al que li dono més prioritat. També estic pendent de la formació d'alguns joves i de l'empresa de representació d'esportistes Double Match aquí a Sant Cugat. Estic enfeinat però sempre faig les coses que m'agraden i això és un privilegi.