Biglieri: 'El pàdel és una religió, gaudeixo de cada punt'
L'assessor del Complex Esportiu Valldoreix, Adrián Biglieri
AltresPublicat el 13/oct/18 per Joan Garcia
Escolta-ho
Com arribes al Complex Esportiu de Valldoreix?
Fa anys que visc a Catalunya, a Terrassa. Em vaig posar en contacte amb el Complex amb l'Àlex i la Núria, que és la gerent, i em van fer una proposta per dinamitzar el pàdel tant social com professional.
Què pots aportar al club?
Volem millorar el pàdel. Vull aportar la meva experiència. He estat nou anys campió de Catalunya amb l'Enric Sanmartí. Nou anys molt bons com a número 1. A nivell de competició els hi puc aportar molt als nens i adults que juguen. També vull aportar a la massa social per crear equips. També treballem la preparació física específica amb l'Àlex a nivell acadèmia. És un complex amb molts socis i volem que estiguin contents.
Quins consells els hi donen als nens que juguen a pàdel?
Tenim nens que s'especialitzen en pàdel i d'altres que ho tenen com un esport alternatiu al futbol o al bàsquet. Juguen molt feliços i estem contents de disposar d'un equip de nens.
Per què creus que hi ha un boom del pàdel a Catalunya?
Jo crec que és una disciplina molt divertida a nivells d'iniciació. Jo vinc del tennis i el cop més complex és la sacada. En pàdel treus des d'abaix. Hi ha molts tennistes que han passat al pàdel i no han tingut cap rendiment.
Molts jugadors de pàdel professionals venen a Catalunya a viure. Què els atrau?
Molts professionals venen a Barcelona per la federació catalana. Organitzen molts torneijos remunerats i on participen grans jugadors com Javier Escalante, la meva parella de joc. Enric Sanmartí, Gerard Company o la Marta Marrero. Fan una vida de pseudoprofessionals. Alternen el circuit català on guanyen alguns diners amb la seva feina. És un treball seriós que fa la federació catalana amb un calendari molt estricte.
Quan competeixes l'Adrián Biglieri?
És molt complicat. Tinc dos fills, treballo i no faig una vida de descans, de professional. Em guanyo el meu dia a dia i després a jugar. T'enfrontes amb gent que es dedica exclusivament a aquest esport. Ara jugo amb el Javier Escalante, argentí com jo.
Quins reptes esportius et marques?
Estem de número 2 a Catalunya, tinc 42 anys. M'agradaria acabar l'any guanyant el Campionat de Catalunya. Seria un repte molt bonic, posaríem una cirereta al pastís.
Per què els clubs aposten pel pàdel?
Perquè volen ampliar la massa social i fer club. S'organitzen competicions solidàries, d'empreses. Amb una pista de tennis, construeix tres de pàdel. Tots els clubs creixen en pàdel perquè la gent ho demana. El Polo té 20 pistes i nosaltres, cinc.
El pàdel és una religió per tu?
Jo vinc del tennis i no anyoro el tennis. Gaudeixo del pàdel i em serveix per evadir-me. Si deixo de competir, no sabré què fer els caps de setmana. Tinc tres caps de setmana ocupats al mes.
El pàdel és molt exigent a nivell físic, molt explosiu?
Molt bona pregunta es nota que estàs impregnat de nivell esportiu. El pàdel és molt exigent i necessita molta preparació física. Obligo els jugadors i jugadores que escalfin, que estirin després del partit i que previnguin lesions.
A llarg termini, com t'imagines aquest club?
Que el complex estigui ple de socis i jugadors professionals. Que cada torneig s'ompli. Cal mirar els espais. Hem d'alegrar la massa social i que creixi el pàdel al màxim al Complex Esportiu de Valldoreix.