La vespa velutina, una amenaça a la biodiversitat del Parc Natural de Collserola
Cugat Mèdia engega un espai dedicat al Medi Ambient amb una tertúlia sobre la vespa velutina
La vespa velutina ja és a tres quartes parts del Parc Natural de Collserola / Foto: CC Danel Solabarrieta
PodcastPublicat el 10/mar/21 per Alba Triadó
La vespa velutina, també coneguda com a vespa asiàtica, s'ha convertit en un maldecap des que la primavera del 2018 se'n va detectar la presència per primera vegada al Parc Natural de Collserola. De fet, tres quartes parts de la serra de Collserola té presència continuada d'aquesta vespa procedent del sud-est asiàtic que preocupa per l'efecte que té sobre les poblacions d'abelles i d'altres pol·linitzadors i, per tant, sobre la biodiversitat del parc. Cugat Mèdia ha aplegat Francesc Llimona, biòleg del Parc Natural de Collserola; Sisco García, guarda forestal del parc i encarregat de fer seguiment de la propagació de l'espècie; Francesc Carol, regidor de Benestar Animal de l'Ajuntament de Sant Cugat i Eric Barbero, abellaire, en una tertúlia radiofònica per analitzar la situació.
Escolta-ho
Impacte de la vespa velutina al territori
Tot i que els experts preveien l'arribada tard o d'hora d'aquesta espècia exòtica a l'espai natural, la seva ràpida expansió i adaptació l'ha convertit en un habitant més del nostre entorn. Erradicar-la no és una opció, ja que actualment no existeixen mètodes efectius i no agressius amb la resta de fauna i flora que puguin aturar la seva dispersió. L'estratègia actual és fer-ne seguiment i controlar-ne la població.Des del parc natural fa anys que s'estudia l'impacte de la vespa asiàtica envers les abelles solitàries, que juguen un paper molt important en la pol·linització. Francesc Llimona, biòleg del Parc Natural de Collserola, ha destacat que aquest treball ha permès detectar en els darrers dos anys 196 espècies d'abelles solitàries i 166 espècies de vespes. Això ha dut el consorci a analitzar l'impacte de les trampes que s'utilitzen.
Estudis
Un estudi de la Universitat de Barcelona de Naliny Feliu Rajasombat i Jaume Cambra Sánchez en col·laboració amb els serveis tècnics del Consorci del Parc Natural va investigar un total de set trampes instal·lades en dos apiaris. Es van utilitzar paranys comercials amb algunes adaptacions per mirar d'atrapar menys quantitat d'insectes no objectiu i trampes comercials sense cap mena de modificació. Llimona apunta que dels 13.670 insectes que es van capturar, només un 2,37 % eren de vespa velutina (324 individus), mentre que el 97,63 % restant corresponia a insectes no objectiu. En aquest sentit, la investigació adverteix que seria recomanable utilitzar trampes i estratègies més eficaces i selectives per controlar el progrés de la vespa velutina sense afectar la biodiversitat d'altres insectes.Com distingim la vespa velutina de l'autòctona?
Reconèixer la vespa velutina no és difícil, explica Sisco García, guarda forestal del Parc Natural de Collserola i encarregat de fer seguiment de la propagació de l'espècie. "Si té les potes grogues i unes dimensions d'entre tres i tres centímetres i mig, segur que és velutina", assegura.Efectes de la vespa velutina sobre les persones
"Els experts en salut ens expliquen que la picada de la vespa asiàtica no és més preocupant que la d'altres espècies", apunta Llimona, "això no vol dir que no s'hagi d'anar amb compte", assegura el biòleg, que també explica que el més preocupant seria que "alguna persona, d'una manera inconscient, accedeixi a un niu primari, que són més difícils de detectar, i aleshores pugui rebre la picada de moltes vespes alhora perquè se sentin amenaçades". Llimona recorda que, a diferència de les abelles, les vespes no moren després de clavar el fibló, i que, per tant, "poden picar més d'una vegada".Efectes de la vespa velutina sobre les abelles i la biodiversitat
Més enllà de les conseqüències sobre les persones, un dels efectes més preocupants de l'expansió d'aquesta vespa és l'efecte que té sobre les poblacions d'abelles, i altres pol·linitzadors, i per tant, sobre la biodiversitat, alerta l'abellaire Eric Barbero, que té arnes al parc natural. Cal destacar la incidència que té sobre l'activitat apícola, ja que les abelles de la mel són una de les fonts principals de la seva dieta. "Són un depredador de l'abella de la mel molt agressiu, han d'alimentar les seves larves amb la proteïna que treuen del tòrax de les abelles", assegura Barbero. El problema no és només la caça de les abelles, explica, sinó l'estrès que produeix la seva presència continuada al voltant de les colònies, que fa que les obreres no surtin del rusc, no produeixin mel i que, per tant, arribin a l'hivern molt debilitades i amb poques reserves.Un dels principals problemes és que la vespa asiàtica no té un depredador natural a casa nostra, i per això el control implica utilitzar unes trampes precises que evitin la captura d'altres insectes necessaris per a l'ecosistema.
Què faig si trobo un niu de vespa asiàtica?
Cal tenir en compte que si som davant d'un niu i les vespes se senten amenaçades, ens poden atacar molts exemplars. Per tant, el més prudent és no apropar-se al niu i, sobretot, no manipular-lo. El regidor de Benestar Animal, Francesc Carol, explica que si trobem un niu a la via pública, hem d'avisar l'Ajuntament, que té un contracte amb una empresa que es dedica a retirar-los. "El nostre projecte és habilitar Protecció Civil per fer aquesta funció" anuncia Carol, "ja tenen permís per utilitzar eines, ara ens falta aconseguir l'habilitació per utilitzar els productes químics que es fan servir". Això, aclareix el regidor, "ens permetrà estalviar recursos econòmics i ser més ràpids".En el cas de trobar el niu en un espai privat, com a casa o al jardí, caldrà que es contracti una empresa de control de plagues especialitzada.
Si el trobem al Parc Natural de Collserola, s'ha d'avisar els agents rurals, que derivaran el cas al consistori pertinent, que és qui té les competències. "Els agents del parc fem seguiment dels nius i si són molt a prop de la via fem alguna actuació, però són molt limitades", explica Garcia.
Quina estratègia hi ha sobre la taula per controlar aquesta espècie invasora?
Ara per ara, no hi ha un depredador natural per aquest tipus de vespa, per això cal controlar i neutralitzar els nius de vespes velutines. Les parts implicades insten la ciutadania a avisar les autoritats quan detectin aquests nius per poder-hi actuar i aturar l'expansió d'aquesta vespa.Els apicultors utilitzen unes trampes electrificades amb una patent pública, anomenades arpes per la seva similitud amb l'instrument, que permeten eliminar de forma selectiva la vespa velutina. "Els apicultors ens hem adonat que és un sistema que funciona, tot i que tampoc és la solució definitiva", explica Barbero.
En cap cas és recomanable col·locar trampes que no siguin selectives per a la vespa velutina, ja que en ser inespecífiques també perjudiquen molts altres insectes.
Els experts convidats a la tertúlia han fet una crida a la prevenció. "A la primavera surten les reines, cal capturar-les. Cada reina que capturem és un niu menys que tindrem i per tant un problema menys", sentencia Garcia.
La tertúlia sobre la vespa velutina és el primer contingut de l'espai dedicat al Medi Ambient de Cugat Mèdia, on s'abordaran diversos temes relacionats amb l'emergència climàtica, el reciclatge i la sostenibilitat, entre d'altres, amb la voluntat de posar sobre la taula els reptes que hi ha per davant, avui i ara, al nostre planeta. Trobaràs tots els continguts al web, al 91.5 FM i també en format podcast, per escoltar-los quan vulguis i des d'on vulguis.