La invisibilització del poble gitano, de la mà del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans

El projecteCiutats Defensores dels Drets Humans vol donar a conèixer la tasca de diferents defensors i defensores de drets humans, ajudant d’aquesta manera a la seva protecció, arreu del territori català amb diferents poblacions implicades. Cugat Mèdia recupera l'entrevista al president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia, Ricard Valentí, que ha parlat de la poca visibilitat que tenen les diferents problemàtiques del poble gitano i també de l'estigmatització que es fa de la comunitat gitana des dels mitjans. Vicente va parlar al 'Sant Cugat a fons' durant la 7a edició de la iniciativa, que enguany han pogut gaudir prop de 500 escolars santcugatencs.

Escolta-ho

Com ha anat la primera xerrada a l'IES Joaquima Pla i Ferreras?
Els nanos es queden impressionats amb la història del poble gitano, l'actualitat dels gitanos avui en dia a Europa, tot el que patim i tot el que hem sofert. A més, quan els hi preguntes si coneixien aquesta problemàtica et diuen que no, que no ho parlen a l'escola i desconeixen tot allò relacionat amb el poble gitano.

Un dels grans problemes és la invisibilitat?
Els grans problemes són el desconeixement, l'absentisme, la invisibilitat i el fet que no es conegui la història del poble gitano. Molta gent et diu que no coneixia allò que li estàs explicant i després de parlar amb ells trenques amb els estereotips del poble gitano i tindran una altra imatge dels gitanos.

La premsa moltes vegades és la causant directa d'aquesta estigmatització.
L'única televisió autonòmica que parla bé dels gitanos i no estigmatitza és TV3. La resta de mitjans només es fan ressò de les batusses entre clans. La feina que fan des de la Unión Romaní és recollir totes les notícies, ja sigui ràdio, premsa o televisió, en què es parla de gitanos al llarg d'un any. Amb aquestes dades fan l'anàlisi del tractament informatiu i està demostrat que els mitjans estigmatitzen.

És una problemàtica també a Europa i també reclameu una compensació pel patiment del poble gitano durant la Segona Guerra Mundial
L'holocaust i el genocidi jueu és, sobre el paper, el gran crim de la Segona Guerra Mundial però els gitanos vam patir moltíssim. Pràcticament no hi ha xifres exactes de les morts dels gitanos a mans dels nazis perquè en aquella època no estaven sensats. La nostra causa està invisibilitzada. Molts gitanos no van començar a parlar fins als anys 80, 40 anys més tard. Cap gitano va declarar als judicis de Nuremberg i cap gitano va ser indemnitzat. Ja no volem la indemnització, volem que es conegui la realitat i el nostre patiment pel simple fet de ser gitano, i res més.

Quin nom té aquest patiment?
Samudaripen. En romaní vol dir genocidi gitano o assassinat en massa sobre un col·lectiu gitano.

Un Samudaripen que es veu representat en l'himne gitano, 'el Gelem Gelem'.
L'himne bàsicament parla del que va passar a la Segona Guerra Mundial, a càrrec de Jarko Jovanovic.