Miguel Lerín: 'Victòria dels Àngels va abordar tots els repertoris amb èxit'

Victòria dels Àngels va ser una música excepcional, va abordar tots els repertoris amb èxit, podia cantar des de cançó clàssica italiana fins al 'lied' alemany, passant per la cançó popular catalana. Aquestes són algunes de les característiques que ha destacat l'agent musical i artístic Miguel Lerín aquest dissabte a l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels (EMMVA), on ha ofert una conferència sobre la figura de la soprano amb motiu del 10è aniversari de la seva mort. Lerín ha subratllat també que, més enllà del seu talent natural, el seu èxit va ser fruit de la feina diària.

Escolta-ho

Algunes de les frases més destacades de l'entrevista:

'Victòria dels Àngeles va ser més que una cantant, era música. I en l'àmbit humà sempre queda el seu record per les coses que se saben d'ella, i que per sort nostra, existeixen tant en els mitjans audiovisuals com en els seus escrits.'

'El talent natural es té o no es té, però no serveix de res si no hi ha una feina per exercir aquest talent'.

'Ella va debutar al Liceu, però el gran salt internacional el va fer al concurs de Ginebra, que en aquell moment era molt important, un equivalent actual seria el concurs Vinyes. Això li va representar donar-se a conèixer arreu del món i començar a debutar a teatres per haver guanyat el primer premi.'

'Amèrica va ser molt important per a ella, tant a Amèrica del nord com del sud. El Colon de Buenos Aires estava entregat a ella, però tots els anys que va cantar al vell Metropolitan va ser una de les cantants més estimades pel públic de Nova York.'

'Sol Hurok no representava només cantants, sinó que representava els més grans noms del piano i el violí. Ell va ser molt important perquè va ser el que li va obrir les portes dels teatres nord-americans.'

'Com a música, sempre va exigir que a la mateixa ciutat, abans de fer un debut en una òpera, volia fer un recital de cançó amb piano i després debutar en l'òpera.'

'Era una cantant excepcional, va abordar tots els repertoris amb èxit. Podia cantar la cançó clàssica italiana, les àries antigues, cantava la cançó francesa com ningú, perquè l'accent francès era millor que qualsevol francès, cantava el 'lied' alemany a un nivell extraordinari i no parlem de la cançó espanyola, i per descomptat, la cançó catalana amb tots els arranjaments de la cançó popular catalana.'