Crisi climàtica, contaminació de l'aire urbà i ciutat

De canvis climàtics al llarg dels aproximadament 4.500 milions d'anys (temps geològic) de la Terra, n'hi ha hagut molts. La diferència és que l'actual s'està produint molt acceleradament per les accions i excessos humans amb unes conseqüències directes sobre l'equilibri natural, la sostenibilitat i la vida del planeta. És una crisi climàtica.

Tot i que històricament la temperatura mitjana del planeta hagi tingut períodes de canvis permanents, els estudis paleoclimàtics revelen que en els darrers 10.000 anys, la temperatura mitjana ha oscil·lat poc més d'1ºC amunt o avall, per tant amb una certa estabilitat climàtica i de la biosfera.

L'increment d'unes dècimes de temperatura per dècada que s'està registrant en els darrers decennis i que va en augment, ens ha de preocupar i molt, doncs alguns dels efectes que ja està patint el planeta i que van incrementant-se, són les temperatures en augment amb onades de calor, la manca d'aigua, els fenòmens meteorològics extrems, el desglaçament de l'Àrtic i les glaceres, la pujada del nivell del mar, la desertització, els incendis forestals o els impactes a la biodiversitat. Efectes cada cop més freqüents. L'impacte de la crisi climàtica es global per a tot el planeta, però amb conseqüències desiguals, segons l'àmbit geogràfic.

La península ibèrica, i en especial l'àmbit mediterrani amb Catalunya, estan situades a una latitud molt sensible a l'escalfament global, això comporta que l'augment de temperatura amb les onades de calor a l'estiu i la sequera cada vegada siguin més intenses i persistents, produint-se al mateix temps situacions meteorològiques de precipitacions extremes.

Durant la dècada de 1980 a 1990 es produïen 1 o 2 onades de calor a Catalunya. Actualment en tenim 5 o 6. Els episodis de calor són cada vegada més freqüents, més intensos i de més llarga durada, afectant a la salut de les persones. En aquest sentit, el Departament de Salut de la Generalitat en data de 27 d'abril de 2023, ha activat el pla d'emergència per prevenir les onades de calor (POCS), la situació climàtica d'enguany agreujada per la sequera, han fet avançar-la un mes i mig abans.

La conca mediterrània és el segon lloc que més s'escalfa del planeta després de l'Àrtic. El marge de maniobra per frenar aquesta tendència és cada vegada menor. Amb l'escalfament del Mediterrani l'època estival s'avança aproximadament un mes i és més intensa, és una alteració que comporta impactes mediambientals severs. Estudis científics recents de la universitat de València posen de manifest que entre els anys 1982 i 2006 la temperatura superficial de l'aigua del mar Mediterrani s'ha incrementat 0,71ºC. Hi ha estudis recents que estableixen un augment de 1,4ºC des de 1982 fins l'actual dècada. Els valors de la conca mediterrània estan per sobre de la mitja planetària, és una evidència escalfant-se entre 2 i 3 vegades més que altres mars i oceans. És un greu problema de crisi climàtica.

La vinculació, encara que la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic són problemes diferents, estan clarament vinculats, doncs els gasos i partícules contaminants amb l'efecte hivernacle, redueixen la qualitat de l'aire incidint i afectant també en el canvi climàtic, amb greus conseqüències sobre la salut humana, com indica l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA).

Segons dades de l'Organització Mundial de la salut (OMS), gairebé tota la població mundial (92%) viu en llocs respirant un aire que conté alts nivells de contaminants, superant els límits recomanats per la mateixa OMS. Micropartícules (PM), òxids de nitrogen (NOX), òxids de sofre (SOX), monòxid de carboni (CO), ozó troposfèric (O3), compostos orgànics volàtils (COV), són els principals agents que redueixen la qualitat de l'aire.

Fins a 7 milions de persones moren cada any a tot el món per la contaminació atmosfèrica. Afecta molt als infants menors de 5 anys amb 570.000 morts l'any en el món. Segons dades de la UE, la mala qualitat de l'aire causa fins a 20.000 morts prematures a l'any al país i 400.000 a Europa.

Barcelona és la ciutat europea amb mes densitat de vehicles, el triple de Londres i el doble de Madrid. Hi ha uns de 6.000 vehicles per Km². Hi entren cada dia uns 600.000 vehicles de fora de la ciutat i circulen unes 300.000 motocicletes. Trànsit que genera uns alts nivells de contaminació contínua, amb un 80% de micropartícules (PM) i un 60% d'òxids de nitrogen (NOX).

A Barcelona se supera en un 70% el límit de micropartícules en suspensió (PM2,5) que marca l'OMS. La major part de la població (70%) viu, es mou i respira al costat del trànsit com a font de contaminació. Més de la meitat de la població respira un aire que supera els límits de diòxid de nitrogen (NO2). Contaminació que prové en un 60% dels vehicles, un 13% de fora de la ciutat, un 8,5% del sector industrial, un 7,5% d'emissions del port i un 11% de combustions i altres fonts.

Cal reduir l'exposició a la contaminació. Es calcula que en uns 25 anys entre el 70-75% de la població mundial viurà en ciutats. Hi ha ciutats amb edificacions altes i compactes per manca d'espai, hi ha altres amb edificacions més baixes i d'extensió mes esteses. El problema és que la majoria de les ciutats, enlloc d'estar dissenyades per les persones, estan dissenyades pensant en els vehicles amb gairebé el 60% d'ocupació de l'espai públic. Això comporta molta contaminació urbana, augmentant la temperatura, afectant a la salut humana i en especial a la dels infants. Cal replantejar el model de ciutat.

La situació de Sant Cugat, per la posició geogràfica a l'entorn natural de Collserola, pel model de ciutat més estesa, menys compacta i verda, per la gestió sostenible dels parcs i jardins públics, la vianalització d'alguns carrers, la promoció de l'ús de la bicicleta i l'establiment de Zones de Baixes Emissions (ZBE), han fet que sigui substancialment millor. A més, el projecte innovador, sobre els arbres i les seves capacitats de captació de contaminants, portat a terme entre els anys 2017-2019 (aturat per la pandèmia), ens permetrà tenir coneixement quantificat de quins son els arbres mes adients i eficients en la millora de l'aire urbà i del bioconfort humà. Caldrà continuar amb el projecte.

Tot i així, també comença a ser preocupant la contaminació de l'aire urbà en alguns punts com el centre de la ciutat, d'alguns barris i els cotxes amb gasos davant les escoles. El parc automobilístic ha augmentat molt els darrers anys, cal estar en alerta, ser previsors, seguir actuant i millorant.

Cal un model de ciutat verda sostenible pensada per les persones. Estudis científics posen de manifest que la vegetació dels parcs i jardins i els arbres, de forma molt eficient, són grans retenidors de contaminants de l'aire urbà millorant-lo en benefici de les persones. A Barcelona hi ha 7 m² d'espai verd per persona, a Sabadell 9,5 m², a Sant Cugat 32 m², a Vitoria-Gasteiz 39,2 m² i a Estocolm 86 m². Hi ha ciutats europees amb 300 m² per persona.

El 74% de la superfície de la ciutat d'Oslo és d'espais verds, Vilna (Vilnius) té el 57% de superfície urbana dedicada als parcs i jardins, Berna el 53%, altres amb el 50% són Estocolm i Viena. Tot i que la seva climatologia fresca ajuda, han sabut planificar urbanísticament i paisatgísticament la ciutat a partir de les zones verdes pensant en les persones front el cotxe. Són ciutats europees que han reduït la contaminació entre un 15 - 30% i en alguns casos el 50%. A Espanya hi ha els exemples de Pontevedra i Vitoria-Gasteiz que han tret el vehicle del centre de la ciutat.

Tot i que el nostre clima no és fresc com el de ciutats del nord i centre d'Europa, el nostre clima també és propici per tenir uns bons parcs i jardins d'àmbit mediterrani. Un exemple són els espais verds sostenibles de Sant Cugat i un altre exemple de clima més càlid i amb bones dotacions de parcs i jardins és Sevilla.

Encara estem ben lluny dels nivells europeus. Per contrarestar els efectes de la contaminació de l'aire urbà sobre el benestar i salut de les persones, ens falta més verd i mantenir-lo en condicions eficients. La crisi de l'aigua ens ha de fer reflexionar, cal estalviar i reduir el consum de l'aigua el màxim possible, però sense deixar malmetre els espais verds, no s'ha d'arribar fins nivells de difícil recuperació, ja que fer-ho suposarà després un major i molt elevat consum d'aigua per la seva restauració i molta despesa econòmica per reposar les baixes.

Deixant de regar del tot, la vegetació no ens podrà aportar el nivell de beneficis bioclimàtics front la contaminació, ni el bioconfort i aire sa necessaris per a la salut de les persones. Reduir reg sí, però hem de ser capaços de mantenir amb regs bàsics els espais verds funcionant fisiològicament en benefici de la població. Cal potenciar regs d'estalvi com el reg per degoteig, regs amb aigües residuals regenerades i regs a partir d'aigües recollides en períodes pluvials.

Mesures reordenadores de l'espai urbà, de control, restrictives i regeneradores, totes les mesures de reducció de la contaminació de l'aire urbà son necessàries per protegir la salut humana, com són planificar i reordenar urbanísticament i paisatgísticament l'espai públic amb una bona xarxa de parcs i jardins per a les persones pensant en els infants. Treure el cotxe privat del centre de la ciutat i de davant de les escoles i la prohibició de l'accés de vehicles contaminants a la ciutat. La limitació del trànsit motoritzat. La potenciació del transport urbà no contaminant. La vianalització de carrers i foment dels carrils bici. Les plantacions d'arbres amb la seva capacitat de captació de contaminants com a col·lectors naturals i depuradors de l'aire urbà millorant-lo per les persones, entre d'altres mesures.

Cal establir i potenciar camins escolars, arbrats amb qualitat de l'aire i potenciar vies verdes arbrades amb ombres atenuant les fortes calors estiuenques, molt recomanable per a totes les persones i especialment per a la gent gran. Més i bones ombres d'arbres a les escoles i àrees de jocs infantils.

Planificar i reordenar la ciutat en (3-30-300), perquè totes les persones puguin visualitzar un mínim de 3 arbres des de les seves cases, que cada barri tingui un mínim del 30% de cobertura d'arbres i que tothom pugui tenir un espai verd proper i no més enllà de 300 metres de distància dels habitatges.

Cal la naturalització (renaturalització) de la ciutat, potenciar l'establiment d'anella verda que embolcalli la ciutat, connectada amb els espais verds urbans i zones blaves, i amb els corredors verds.

Aquestes són algunes propostes que contribueixen molt a un model de ciutat verda sostenible pensada i planificada per a les persones en general i infants, en especial, front la contaminació.

JORDI TORRIJOS I MARTÍ és enginyer ambiental i arquitecte paisatgista (Ha estat cap del Servei de Paisatge i Verd Urbà de l'Ajuntament de Sant Cugat