Fem el canvi? O ens tallem una cama?

Miraré de ser optimista...Estem de ple en una tempesta perfecta: guerra, canvi climàtic, preus desbocats, meteo caòtica, problemes d'energia, sequera, benzina a preus prohibits... eii!, que he dit de ser optimista! Però la majoria de gent, es pensa que això és conjuntural. Que això passarà! Hem nascut veien pelis de 'Superman' i d'altres superherois (homes blancs, americans, heteros i guapos), que amb un gir de guió inesperat (ehem!) salven al món a l'últim segon. Sembla que aquest cop, això no passarà. Tot i que tenim 'la tecnologia', la nova religió, no sembla que amb una app podem frenar el Canvi Climàtic.

Els dirigents, que molts no ho acaben d'entendre, ens expliquen els problemes amb paternalisme, no sigui que ens preocupem de veritat. Cal donar optimisme! Ens arriben consells de bones pràctiques, recomanacions i campanyes de sensibilització subvencionades. Mengem la sopa amb forquilla, i qui dia passa any empeny. Encara estem de festa, en comptes de cosir els forats del paracaigudes. Els científics, que porten tota la vida amb dades i evidències, fa temps que ens avisen amb més pena que glòria.

El bacteriòleg Paul Erlich va dir fa molt anys, que quan s'informa de manera alarmant, la gent desconnecta. Però com ho fem?

En Philippe, un company de l'Assemblea de la Bici, fa temps ens va explicar una història que de memoria reprodueixo: Si t'has d'aprimar 10 kg en un any, faràs canvi d'hàbits alimentaris i exercici. T'ho pots passar bé! Si ho has de fer en 3 mesos, faràs una dieta brutal. Si ho has de fer en 1 mes, faràs vaga de fam. Si ho has de fer en 2 dies, t'has de tallar una cama!

Per reduir (perdó: no incrementar) el Canvi Climàtic, podem començar amb el tema de la mobilitat personal. Canvi d'hàbits. Poc a poc... agafar més transport públic, compartir vehicle, caminar més, teletreball (si pots), i per què no... pensar en la bicicleta! Aquell trasto del S.XIX, el vehicle sostenible més eficient per moure persones en un radi de 10 km.

Si encara no estem preparats per desplaçar-nos en bicicleta, podem si més no, deixar a la gent que ho està intentant, el "ciclista novell", que pugui pedalar amb comoditat i seguretat. Empatia! Circular amb cotxe a la velocitat permesa, no assetjar-lo als carrers 30, no aparcar als carril bici, i no justificar cap acte de mala mobilitat amb el "...i tu més".

Fem el canvi? O ens tallem una cama?

Encara sóc optimista!

ERNEST VIDAL I SABORIT és membre de l'Assemblea de la Bici Sant Cugat