La guerra a Ucraïna en clau de dependència energètica

La guerra entre Rússia i Ucraïna ha esclatat en un moment on ja és del tot evident que tornar a l’antiga 'normalitat' és cada vegada més difícil. Els horrors de la guerra no són del tot independents del fet que estem en una situació d’emergència climàtica, i els objectius de reducció d’emissions marcats estan molt lluny de ser complerts.

Aquesta guerra ens ha fet més evident que mai la dependència de la nostra societat als recursos fòssils i la necessitat de fer un canvi de paradigma respecte a la nostra despesa energètica.

Per intentar compensar el desequilibri militar clar entre Rússia i Ucraïna, i davant del rebuig a una guerra a les seves portes, la Unió Europea ha decidit fer boicot a Rússia per minvar la seva economia. Tanmateix, això no serà efectiu fins que no hi impliquem la part més important de l’economia russa: l’exportació de recursos energètics. Cal tenir en compte que les vendes de combustibles fòssils signifiquen dos terços dels ingressos de Rússia. Així doncs, el boicot no serà res més que paper mullat mentre Europa segueixi sent dependent dels recursos de Rússia, d’on importa gairebé la meitat del gas que consumeix i bona part del petroli.

Només per aquest fet ja valdria la pena que la Unió Europea comencés a anunciar als quatre vents que es proposa deixar de dependre del gas, però sembla que de moment anem en sentit contrari. Dies abans de la guerra, la UE anunciava que es considerarà el gas natural com energia verda. És evident que els nostres dirigents saben que el gas és una font d’emissions, però la lentitud en què arriben les energies renovables juntament amb la ceguesa imposada per la necessitat del creixement infinit no els permet imaginar un món sense dependència d’aquests recursos energètics.

Cal entendre, però, que tant si ens agrada com no, els recursos fòssils i minerals són cada vegada més escassos. Per tant, el seu preu no deixarà de pujar i no és difícil imaginar que, conseqüentment, cada vegada serà menys accessible per a la població. És important entendre això per no confondre aquesta tendència a l’alça dels preus de l’energia amb una conseqüència exclusiva de la guerra.

Quina és la via a seguir? Una transició tan aviat com es pugui cap a un model econòmic alternatiu que passi per una sobirania i un decreixement energètic planificat i una crítica real al model de consum del món capitalista. Malauradament, mentre no siguem prou valents per començar a construir una situació alternativa a l'actual, la Unió Europea seguirà finançant aquesta guerra, per molt que la condemni.

CAROLINA GRANADO és membre de l'Assemblea pel Clima