Primer els de casa?

Ton Marimon

Publicat: el 23/abr/14
Opinió| Columnes

Un retret que se'ns fa a les ONG que treballem a països de l'anomenat Tercer Món és per què no dediquem la nostra activitat i els nostres fons per ajudar la gent que està patint la crisi i l'atur que estem vivint aquí?.

Com deia fa uns dies, el director de Oxfam Intermon per Catalunya i Andorra, Francesc Mateu: 'La nostra entitat no fa atenció directa enlloc del món, només acció humanitària, per tant no tindria sentit que es fes aquí. Malgrat això, pensem que la situació de crisi i pobresa a casa suposa una oportunitat inigualable per poder explicar el que estem fent fora. I especialment, és una oportunitat inigualable per explicar que l''assistencialisme' ens dóna una solució a curt termini però no és mai la solució del problema. Això és el que hem après les ONGD al llarg de molts anys treballant en altres països, lluny de la ciutadania d'aquí. És molt important per Oxfam Intermon, però també per a qualsevol altra ONGD que tingui experiència i maduresa, explicar que les estratègies d'abordatge de la pobresa no passen només per l'assistencialisme, sinó per atacar les causes que la generen'.

En el mateix sentit fa uns dies podíem llegir en una entrevista que el diari 'Ara' feia a en Joan Martí, president de Mans Unides Barcelona, que deia: 'Aquí hi ha gent que passa gana, però a l'Àfrica moren de gana. I no se'n moren quatre, sinó que en el món moren de gana tres milions de nens cada any. Normalment, la gent que posa pegues de per què ajudem allà i no aquí, no fa res aquí, ni allà, ni enlloc'.

Potser, abans de fer aquests retrets ens hauríem de preguntar: I nosaltres com a ciutadans què podem fer? La primera cosa que hem de fer és mentalitzar-nos que la situació ha canviat i que cal arromangar-nos ja que les solucions que hem donat fins ara ja no serveixen. Hem de fer una mica més d'esforç i dedicar més temps a la lectura i la reflexió per poder arribar a una conclusió sobre quin ha de ser el nostre rol de ciutadà aquí. Caldrà estar més al carrer, també començar a repensar el nostre tipus de consum i en general reflexionar més sobre l'impacte de les nostres accions i actituds en el nostre al voltant. La situació ha fet que sentim una miqueta més d'incomoditat i que hàgim d'estar més pendents del context que ens envolta.

Siguem conscients de que cada gest que fem, per petit que sigui, te unes determinades conseqüències.

Un viatge de mil milles comença amb el primer pas.
Lao-Tse (Siglo VI a.C. Filòsof xinès. Fundador del taoisme)


TON MARIMON és coordinador del Grup d'Acció Ciutadana de Sant Cugat d'Intermon Oxfam