Amors que maten

Jordi Puignero

Publicat: el 14/abr/14
Opinió| Columnes

S'han dit i escrit moltes coses i s'han fet anàlisis polítiques de tota mena a propòsit del debat històric de dimarts passat al Congrés de diputats. M'agradaria destacar-ne algunes qüestions intentant aportar alguna idea nova: el convergent Jordi Turull va recordar pertinentment que Espanya ja va autoritzar la celebració d'un referèndum per cedir sobirania a Catalunya ara fa vuit anys, el de l'Estatut, i per cert on només van votar els catalans i no pas tot Espanya com pretenen alguns ara. Vam sentir en Duran suplicar de nou a Rajoy que posés dia i hora a la negociació, demostrant allò de que la fe és el coratge de no resignar-se. Vam veure a tot un líder socialista renegar del dret a l'autodeterminació dels pobles (vergonyós per algú que es declara d'esquerres).

En canvi no vam veure ni escoltar a cap socialista català, hi eren però no se'ls esperava; cal felicitar als dos Joans d'ICV, que van estar especialment brillants arrancant un sí del grup de Izquierda Plural; vam sentir també a una Rosa Díez afirmar barbaritats com ara que 'Democracia es también decidir que no se vota: no se puede permitir una consulta que persigue quitar derechos a algunos ciudadanos (a los ciudadanos españoles no catalanes). Permitir la consulta seria antidemocratico', per Rosa Diez els drets del marit vividor/maltractador passen per davant dels de la dona treballadora que vol divorciar-se, #oleTu.

I finalment la cirereta del pastís o la broma de mal gust del dia va ser veure i sentir un Rajoy professant per activa i per passiva el seu amor a Catalunya. Em pregunto perquè alguns en diuen amor quan tots sabem que és 'sexe anal' ! Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana l'amor és 'Adhesió intensa i desinteressada cap algú, a una cosa, a uns principis, etc.' És intens i desinteressat aquest amor del president del govern espanyol cap als catalans? O més aviat és oscil·lant i interessat? És per tant creïble i sincer aquest amor de Rajoy cap a Catalunya ? Jo crec que no, però en tot cas jo no puc parlar per tot el poble de Catalunya. L'única manera de saber-ho seria que el Sr Rajoy fes una proposta pública i que aquesta fos sotmesa a consulta a tots els ciutadans de Catalunya. Només així es guanyaria l'amor autèntic de Catalunya. Francisco de Quevedo deia que 'No hay verdadero amor donde hay alguna sospecha'. Té tota la raó. Sortim de dubtes, fem la consulta i comprovem de veritat si ens estimem i volem continuar vivint junts. Potser acabarem descobrint que el que volem és ser bons amics però cadascú a casa seva.

Ningú ha dit que sigui fàcil assumir que ja no t'estimen, i no és menys cert que hi ha amors que maten. Jo li recomanaria al Sr Rajoy, al Sr Rubalcaba i a la Sra Diez, que no cal que ens estimin tant, perquè com deia l'escriptora francesa Françoise Sagan : 'Amar no és només estimar, és sobretot comprendre'.

JORDI PUIGNERÓ I FERRER és regidor i membre de l'executiva comarcal de CDC