Capitalisme i crisi, una relació recíproca

Marco Simarro

Publicat: el 8/abr/14
Opinió| Columnes

Divendres passat va començar el curs 'Per entendre l'actualitat' impartit pel Seminari d'Economia Crítica Taifa a la Casa de Cultura. Com a introducció i tema de la primera sessió vam abordar el paper de les crisis en el sistema capitalista entenent que, aquestes, no són producte de factors externs sinó que són inherents i necessàries dins del propi sistema.

És justament en aquests moments de crisi quan s'apliquen tota una sèrie de mesures econòmiques i polítiques per tal de recuperar la dinàmica de beneficis del sistema capitalista. Aquestes mesures, en definitiva, fan que el model econòmic s'expandeixi en tots aquells sectors i àmbits de la vida on abans no hi intervenia per tal de generar nous espais de mercat. A cada crisi, per tant, corresponen unes mesures diferents. I, avui dia, el capitalisme cerca reestructurar-se aplicant reformes en el mercat de treball, en el mercat financer, retallant o privatitzant tots aquells àmbits de la societat susceptibles de produir beneficis.

Aquest procés pot desembocar, per exemple, en situacions tan dramàtiques com les que s'estan vivint a Grècia. Al país hel·lè (que ja no és notícia) s'acaba de privatitzar l'atenció primària i alhora s'acomiadaran 6000 metges. Últim fet al qual s'han de sumar unes quantes dades per comprendre el saqueig de la sanitat planejat per la troika i el govern alemany. La mortalitat infantil ha augmentat un 43% entre 2008 i 2010. Entre 2008 i 2011 va augmentar un 21% el nombre de parts amb nadons morts. La despesa farmacèutica va passar de 4370 milions d'euros en 2010 a 2000 milions aquest any, provocant que moltes farmàcies no puguin abastir la població amb els medicaments necessaris. El pressupost en salut mental es va reduir un 20% en 2011 i un 55% en 2012, alhora que el nombre d'usuraris augmentava exponencialment. Amb tot, els suïcidis (tant per depressió com per dificultats econòmiques) han augmentat un 45% entre 2007 i 2011. Totes aquestes mesures que empitjoren la sanitat pública estan directament relacionades amb les retallades i la privatització del sector. Es pot afirmar, per tant, que l'expansió del capitalisme en l'àmbit dels drets socials i l'estat del benestar és un fet nefast i dramàtic per a la població.

M'he volgut referir a Grècia perquè és un clar exemple i un crim silenciat. Tot i així, el concepte és el mateix per a tot el marc de la Unió Europea. És una obligació per a tots els Estats membres que el capitalisme es recompongui per tots els mitjans que, en aquest cas, són el sector públic i els drets socials. Aquí, a Catalunya, també passa i el futur és molt desolador si, des de la societat, no hi posem fre. És urgent i necessari, per tant, revertir aquesta dinàmica si no volem quedar-nos sense Estat sobre el qual decidir.

MARCO SIMARRO és estudiant d'Educació Social, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i militant d'Arran Sant Cugat
@MarcoSz4