#OpenPobresa. De haberla hayla

Roser Casamitjana

Publicat: el 13/mar/14
Opinió| Columnes

Dilluns passat ICV-EUiA, PSC i la CUP van organitzar al Parlament la jornada #OpenPobresa amb plataformes, entitats i organitzacions socials per compartir i conèixer la realitat de les desigualtats i la pobresa a casa nostra i per establir accions i estratègies de present i futur. De fet, va voler ser una mena de rèplica del ple del Parlament sobre pobresa i desigualtat que es va celebrar ahir en el qual CiU i ERC van vetar l'assistència a les entitats.

Va ser una d'aquelles jornades profitoses i necessàries en la qual tens la sensació que tothom hi hauria d'haver anat. Una jornada en la qual tot el protagonisme va ser per a la trentena d'agents socials que hi van participar. I és que no podia ser d'una altra manera, no es pot convocar una sessió monogràfica sobre pobresa sense comptar amb els protagonistes i amb els que treballen directament amb aquesta Catalunya tan real. Hi havia entitats que anaven des de Pobresa Zero, fins a Justícia i Pau, Arrels, Unicef, Plataforma de la Gent Gran o la Plataforma Aigua és Vida. Les dades i les expectatives que van donar són en molts casos desesperants i aterradores. Citaré només tres exemples: a Catalunya tenim 118.000 famílies sense cap ingrés; 435.000 persones de menys de 18 anys són pobres; de cada 10 famílies desnonades, en 7 d'elles hi ha infants a càrrec i 3.000 persones dormen cada dia al carrer. Déu n'hi do!

Però aquestes entitats no es van limitar a explicar les seves penes sinó que van intentar aportar solucions. De totes elles m'agradaria destacar-ne algunes, les que van ser demanades amb més insistència. Una va ser la instauració de la renda mínima garantida de ciutadania. Cal recordar que aquesta va ser una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va recollir 121.000 signatures i que ara cal que es discuteixi i, sobretot, s'aprovi al Parlament. Una altra petició reiterada va ser aconseguir la distribució equitativa de la fiscalitat i la lluita contra el frau fiscal. Sembla tan obvi que no caldria demanar-ho però, malauradament, no ho és. I en el que tothom va estar d'acord és que cal canviar les prioritats per tal que aquesta pobresa no es faci crònica i es quedi ací per sempre.

El debat està al carrer, el debat també s'ha fet amb les entitats i finalment el debat arriba al ple del Parlament. Quan surti aquesta columna encara no tindrem el resultat de les votacions del debat parlamentari, però pel que hem anat sentint no hi ha raons per ser molt optimistes. El portaveu del govern ja ha avisat que cal un debat serè, tocant de peus a terra i que aquest problema estaria resolt si tinguéssim un estat propi. Com es veu no es pot perdre pistonada i cal aprofitar totes les escletxes per transmetre el missatge estrella. Felip Puig ha insistit en què no es podia fer un debat 'partidista' i que calia consens, se suposa que el seu, lògicament. I una vegada més (cal preguntar-se fins quan durarà la broma), en declaracions a Catalunya Ràdio, ha culpat al tripartit d'haver gastat una pila de milions en no sé què, tot donant a entendre que si no ho haguessin fet ara no estaríem com estem. Ja no té cap gràcia, el tema!

Així doncs de moment ens cal paciència i esperar a veure què en surt de tot plegat. I creuar els dits perquè el govern no continuï mirant cap a un altre costat i les coses no vagin a pitjor.

ROSER CASAMITJANA és regidora d'ICV-EUiA