D'Ignasi M. a la pòlio

Ferran Villaseñor

Publicat: el 26/feb/14
Opinió| Columnes

La setmana passada vaig assistir al documental 'vital' 'Ignasi M.', dirigit per Ventura Pons i protagonitzat- en primera persona- pel florestà Ignasi Millet. No conec personalment l'Ignasi, bé ens van presentar una vegada en un acte polític, si no recordo malament a Valldoreix. Sí que tinc moltes altres referències (excel·lents) professionals de la seva tasca museística i de restauració.

Al que anem. Faré meva una de les intervencions del col·loqui de després de la projecció: 'Cal que aquest documental es projecti a les escoles'. Crec que aporta reflexions al voltant de la vida, els problemes laborals, la malaltia, el suïcidi, la nació, les relacions humanes, l'amor, el sexe, la incomprensió, el bon humor, la depressió, el redescobriment de la sexualitat, la religió, els fills fent de pares i al revés, la independència, la interdependència, la cultura i la poca pela. Un documental on el riure i l'emoció conviuen.

Fa unes setmanes també vam poder veure un documental a TV3 sobre la poliomielitis: 'Pòlio, Crònica d'una negligència'. Frapant com el franquisme va amagar la necessitat de vacunes i va condemnar milers de nens i nenes a patir malformacions, operacions, rebuig durant tota la seva vida. També com la força de voluntat ha fet de moltes d'aquestes persones uns supervivents vitals que cal prendre com a exemple.

La pòlio va campar lliurement pel tardofranquisme i va afectar aquelles persones on la mala sort i la manca de diners per poder cercar les vacunes a l'estranger va sentenciar. Va ser l'exemple d'una sanitat d'hospici, d'hàbits durs com la pedra, insensible i que els tractava com a conillets d'índies i que separava els números de loteria de la malaltia depenent de la capacitat econòmica i del bressol.

L'Aurelio i l'Adela també van ser afectats per aquesta malaltia econòmica i política. Els trobareu al seu quiosc de la Once a l'avinguda de Cerdanyola i entre Francesc Macià i Carrer de la Creu. A vegades, cal posar cares als drames, sobretot en aquests moments on l'educació i la sanitat estan sent laminades i on la igualtat d'oportunitats (igualtat de persones) també està en risc i s'està perdent el partit.

També posem cares a l'exdona de l'Ignasi M. i la seva lluita contra la pòlio. L'amor madur amb una altra dona i l'escena de l'aeroport on entre les dues cadires s'ajunten per dues mans. Posem també cara a les visites de seguiment de l'Ignasi a l'hospital i els retrovirals. Posem les cares també a aquell personal mèdic i d'infermeria que fan que, encara, això s'aguanti.

Us recomano el documental, així com crec que cal defensar amb ungles i dents una de les coses que fa que tots siguem iguals, o almenys no tant diferents: els serveis públics.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC