Inicia sessió 
Registra't
Des de l'esclat nacionalista que estem vivint arran, sobretot, de la Diada de l'Onze de Setembre del 2012, els partits contraris a la independència tenen el costum que quan alguna decisió, llei o derivats aprovats a les Cambres no els agrada, s'aixequen. Aquesta pràctica va ser posada en marxa per Ciutadans amb la Declaració de Sobirania el gener del 2013. Albert Rivera o Jordi Canyas ja tenen el màster d'interpretació dramàtica al Parlament de Catalunya i ho han demostrat escenificant diverses disputes i crits vers la presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert.
Com que Ciutadans es troba en un auge preocupant, tant per als nacionalistes espanyols com per als catalans, el PPC ja està començant a practicar el mateix teatre. Santi Rodríguez es va estrenar al Parlament, solidaritzant-se, suposadament, amb els seus companys de bàndol de Ciutadans. Però el rerefons era purament electoralista, és clar.
Ara les pràctiques a nivell català s'han vist traslladades al nivell local. Tal com indica el text que encapçala aquesta opinió, els quatre regidors es van aixecar i van abandonar el ple. Només unes quantes observacions. Primer, el ple és per dialogar, no per marxar. Segon, de vegades es guanya i de vegades es perd, com a tot arreu. No podem marxar cada vegada que es perdi una votació de caire nacionalista. Tercer, els diputats de CiU i ERC al Congrés no van marxar pas quan els van tombar la Declaració de Sobirania amb els vots del PP, el PSOE i UPyD. Si haguessin de marxar per cada llei o moció adverses, senzillament no hi entrarien. I quart, estem fent política i sense debat d'idees, no n'hi ha. Ja va bé la discrepància, fins a cert punt.
Només espero que els quatre regidors del PPC de Sant Cugat no repeteixin aquesta pràctica gaire sovint i que quan ho van fer no fos amb una intenció electoralista, ara que s'acosten les eleccions. I finalment espero que tinguin la picardia de no fer el ridícul com el que va fer Albert Rivera i els altres vuit diputats de Ciutadans al Parlament: voler fer l'espectacle i no adonar-se que els ulls i les càmeres anaven cap a una Marina Geli emocionada.
MARC TOLRÀ és estudiant
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.