Atracament al banc

Daniel Ruiz-Trillo

Publicat: el 22/feb/14
Opinió| Columnes

Dimarts al migdia vaig anar a La Caixa situada al costat de la plaça Doctor Galtés a fer un ingrés d'una matrícula d'un congrés. La dona que m'atenia (per dir-ho d'alguna manera) o bé no tenia ganes de treballar o bé no volia fer aquella gestió en concret.

- No sé si ho podrem fer, és per a un compte d’una altra entitat (només treballen per a ells mateixos?).

- És que he de fer un ingrés per a...

- Si no és d’aquí no és cap ingrés.

- Bé, doncs una transferència. És per a...

- Vostè té compte aquí? (quina mania, són racistes o què?).

- No (ni ganes).

- Llavors, té un recàrrec (no me'n diu la quantitat).

- Ja, ja ho sé (pensava que eren 2 euros).

- Té el DNI?

- Sí, un moment, si us plau.

- a està. Li hem carregat 7 euros.

Això és el que val un minut de feina d'aquesta senyora? Si multipliquem, potser cobrarà més que els 130.000 euros de la reina d'Espanya. I després es pregunten per què tanta i tanta gent ha deixat -ham deixat- La Caixa per anar a una altra entitat, una on no ens aixequin la camisa, on no ens maltractin i on no ens robin. I si ens roben, que sigui amb un somriure.


DANIEL RUIZ-TRILLO és escriptor
darrutri@gmail.com