Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat (alcaldes de Sant Cugat IV)
Pepe Garcia
Publicat: el 17/feb/14
Opinió|
Columnes
La tarda que va arribar a l' Ajuntament, aquella jove venia de treballar en altres feines diferents. Venia plena de forces, il·lusió i ganes de fer coses per a la seva ciutat. Venia sense saber, encara, que un dia es convertiria en alcaldessa de Sant Cugat.
L'Àngel Casas, primer alcalde en democràcia, va portar nous canvis plens de lluites contingudes en busca de la llibertat. L'Oriol Nicolau va continuar el camí, encara jove, del canvi del país. Joan Aymerich va fer la transformació i un nou model de ciutat on sentir-se orgullosos de viure. Lluís Recoder va modernitzar la ciutat, li va donar un nou impuls on el més importat eren les persones.
I ara, quan tot semblava que estava fet, quan arriba la pitjor època que hem viscut des de fa anys, envoltada de crisi i retallades de drets civils i socials, Mercè Conesa ens està donat una lliçó de saber governar, aportant el que més domina, la seva humanitat i sensibilitat cap a les persones que en aquest moment més pateixen les circumstàncies actuals.
Mercè és dona de converses, xerrades, cafès i tertúlies. Política amb paraula, de saber escoltar, pensar i trobar solucions on semblava que només hi havia problemes sense sortida.
Té un gest dolç, el somriure tendre, amable, envoltada en un caràcter de governant que sap per on va i que si arriba el cas no li tremola la pols en prendre decisions valentes, intentant evitar perjudicar la gent. Mercè és calma, serenitat, mesura i consciència quan cal.
Ella sempre diu que l'etapa de política serà un temps, perquè després tot continua. Perquè hi ha vida més allà de la política.
En moltes ocasions hem estat rivals en taula de negociacions, cadascú defensant les seves idees i postures, les seves opinions, negociant convenis col·lectius: a Promusa o al mateix Ajuntament, on el seu saber estar al final ha facilitat les coses fent fàcil les trobades, apostant per una relació de diàleg, de comprensió, de dissentiment, de discussió sana i fluida.
A la Mercè li queda encara molt per lluitar contra els que volen ofegar la seva ciutat o el bon clima laboral de l' Ajuntament. Idealismes a vegades fanàtics perduts en les inconsciències d'una realitat no viscuda. Lluites contra els extremismes que surten de les cavernes del desconeixement més absurd.
La tarda que Mercè Conesa va arribar a l' Ajuntament sense saber que un dia es convertiria en alcaldessa de Sant Cugat, jo venia de rebutjar un treball com a dibuixant en una empresa d'arts gràfiques. Venia de conèixer a una noia de vint primaveres i ulls blaus captivadors que em va robar l'ànima. Jo venia de plorar la mort del meu gos, d'enterrar el meu cor al costat del cadàver del meu vell i fidel amic, aquella tarda, la tarda que Mercè Conesa va arribar a l' Ajuntament.
PEPE GARCIA és membre de CCOO