La consulta i el PSC

Ferran Villaseñor

Publicat: el 24/gen/14
Opinió| Columnes

A ningú se li escapa que les posicions al voltant de la consulta ( o les seves maneres de realització) està generant un ample i, en ocasions, agre debat arreu i també en el PSC. Existeix una posició comuna al PSC al voltant de la consulta però també diferents interpretacions sobre les formes que en aquests dies estan esquerdant determinades relacions i unitats al voltant d'un projecte comú. Diferents interpretacions entre companys al Parlament, i també dins les mateixes Agrupacions Locals, també a la nostra ciutat. Crec que aquest fet lluny de ser un problema insalvable ha de ser una riquesa, sempre que es gestioni des del respecte, la unió d'interessos en un projecte, la lleialtat i la democràcia. El trencament i la diferència amplificada no té sentit, malgrat que cotitzi a l'alça.

Tinc molt clar que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d'un referèndum - consulta en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s'hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

El nostre programa electoral descriu la posició del PSC com 'ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d'un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat'.

Aquesta posició és majoritària i jo la vull defensar i també posar en relleu, una vegada més.
El socialistes hem de, contínuament, demostrar la nostra catalanitat i 'amor al país' en converses, votacions al parlament, als plens o altres actuacions. Demostracions que, la majoria de les vegades, es repeteixen contínuament atès que la caducitat de les accions (encerts i errors) dura poques setmanes, dies i fins i tot hores.

El que es va votar al Parlament la setmana passada ha passat de ser un debat sobre la demanda del traspàs de competències per a realitzar referèndums (a través del famós article 150.2) a ser un debat sobre la manca de capacitat del PSC per definir una opció diferenciada a les dues cares de la moneda. El debat ha mutat sobre l'escissió o no socialista, els càstigs demanats per uns o la negociació per altres. Sembla la tempesta perfecta que pot fer trencar l'ànima del PSC o la (molt desitjat que passi des de fora, sembla) neteja de socialistes de les presses de decisions locals i nacionals.

Estem vivint un moment complicat. Per ser polític, per ser socialista i per ser catalanista i d'esquerres. Estem en un moment on les diferències compten molt més que allò que ens uneix (i ens ha unit) i on el tobogan de la divisió llisca més de l'habitual. Massa.

El regidors socialistes de Sant Cugat vam entomar el debat sobre la consulta el passat dilluns. Creiem que el que cal parlar és sobre que hi ha darrera de la consulta o les propostes de reforma i no sobre el dret o no a ser consultats, aquest el trobo evident. Vam presentar esmenes i vam cercar la possibilitat d'encaixar- les amb els grups proposants i fer un text més obert i representatiu.

Cal valorar, també, la cerca de pacte per part dels grups de CiU i ICV. Un pacte que es troba a faltar en altres instàncies. Cal tenir present que en els desacords sempre són responsables les dues parts. També en els acords.

El nostre discurs públic (està al web de Cugat.cat) va ser defensar la consulta d'una forma clara i alhora va insistir en la necessitat de pacte entre els dos governs. També vam posar en valor els acords sorgits (que va signar el nostre partit) del Pacte Nacional del Dret a Decidir. Uns acords que, entre altres coses i com ha senyalat en ocasions el President Mas, prioritza el pacte i la consulta legal.

Evidentment aquest posició no és representativa del conjunt dels afiliats i votants del PSC de Sant Cugat ni de Catalunya, com tampoc ho hauria estat una posició de clara opció negativa o un Si sense esmenes. Crec que cal assumir i respectar la discrepància i també la diferència d'opinions o de gestió en un aspecte municipal, i així ho faig en aquest (massa) llarg text. De la mateixa manera defenso la idoneïtat, en lògica municipal, de la cerca d'acords i millora d'un text que vam treballar així com el discurs de necessitat de reforma del statu quo actual.

El 150.2, com també van explicitar altres companys regidors, no té cap recorregut. Com sabeu serà rebutjat pel Congrés dels Diputats. A vegades em sembla que hauríem de triar mecanismes que permetin cercar un mínim èxit de les coses, crec que el concepte 'anar-nos carregant de raons' no té massa sentit. L'objectiu hauria de ser fer una consulta 'de veritat' i on les trampetes parlamentàries habituals estiguessin fora del 'campionat' i la caducitat de les decisions no fos tan gran. Crec que molt sovint s'està buscant l'èxit no en l'objectiu final si no en el camí, i crec que això no té sentit.

Mentrestant, les actuacions municipals resten en l'oblit. Les mocions, la defensa de polítiques de reequilibri territorial, les propostes de suport a la 'sortida' dels habitatges buits de les entitats bancàries, la demanda de revisió acords amb la Santa Seu, el consens per crear una xarxa de desfibril·ladors o el rebuig a fer un Pla Director de millora del Barri del Monestir.

Trista missió la dels regidors dels municipis on se'ns jutja com a botiflers, traïdors o herois, depenent de l'òptica de cadascú, per temes dels quals no som competents i se'ns ignora absolutament per les polítiques ciutadanes, propostes de carrer o municipals que intentem desenvolupar.

Crec que tota una generació de polítics locals corre el risc de desaparèixer de l'escena representativa, anys de formació, contactes i tasques seran esborrats pel xoc del blanc i el negre supramunicipals.

Espero que algun dia el centre del debat a casa nostra sigui la unió d'aquells-es progressistes, socialdemòcrates, esquerranosos, socialistes, ecologistes i moviments veïnals al voltant d'un projecte de treball conjunt a la nostra ciutat. No cal que us digui que esmerçaré totes les meves forces, compromís personal i polític en què es pugui realitzar.

FERRAN VILLASEÑOR és portaveu del PSC