Què en farem dels pisos buits?

Marco Simarro

Publicat: el 14/gen/14
Opinió| Columnes

Al febrer farà un any des que es va crear la Taula d'Habitatge a Sant Cugat. El sorgiment d'aquest ens es deu fonamentalment a l'activitat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca local quan va denunciar, en reiterades ocasions, que l'accés a l'habitatge al nostre municipi és excloent i elitista. Al febrer també farà un any que vaig escriure una columna amb un caire prou escèptic sobre les intencions d'aquest nou òrgan.

Bones intencions a part, una de les qüestions primordials era la quantificació de pisos buits en mans d'entitats financeres. Aquest recompte es pot dur a terme comprovant si hi ha consum elèctric o d'aigua, per exemple, en l'habitatge (en cas de que l'entitat propietària no volgués facilitar tal informació). No sabem ben bé què és el que ha fet aquesta Taula i si ha complert algun dels objectius que es va fixar. Tot i així, un any després i, una vegada més, arrel de demandes de la PAH, el regidor encarregat de l'àrea d'Habitatge, Raül Grangé, estima que a Sant Cugat tenim entre 200 i 300 pisos buits. Deixant de banda que poden ser molts més, des de la PAH considerem que les entitats financeres propietàries d'aquests pisos han de ser sancionades de manera que s'incentivi el lloguer dels immobles a preus raonables. És intolerable seguir contemplant un panorama on hi ha desenes de milers d'habitatges buits arreu de l'estat i alhora, milers de famílies que necessiten un sostre sota el qual poder viure.

Seguint la línia de Terrassa, Sabadell o Mollet, a la proposta de la PAH d'incrementar els impostos als pisos buits o sancionar les entitats propietàries, el regidor responsable d'Habitatge ha respost estar d'acord amb la mesura però que no cal aplicar-la al nostre municipi. Es que li semblen pocs tres centenars de pisos? O és que suposa que la realitat social santcugatenca defuig les conseqüències de la crisi i la pobresa? No sóc capaç d'entendre el raonament que segueix el nostre regidor. Que el consistori apliqui una sanció per intentar resoldre un problema d'accés a l'habitatge no només pot ajudar als ciutadans, sinó que també suposaria un ingrés extra a les arques públiques. Què li fa pensar a en Grangé que aquesta mesura no és necessària?

Sincerament, i extrapolant una mica, estic cansat dels polítics professionals de la paraula, cansat de càrrecs públics àvids de cinisme que denoten escassos escrúpols, cansat de persones hipòcrites que viuen a costa de la resta de la gent. En definitiva, fart d'una casta política que només busca reproduir el seu estatus sense mai preocupar-se de les conseqüències que patim tota la ciutadania arrel de les seves decisions.


MARCO SIMARRO és estudiant d'Educació Social, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i militant d'Arran Sant Cugat
@MarcoSz4