Albert Rivera, un pseudo-demòcrata
Jordi Puignero
Publicat: el 23/des/13
Opinió|
Columnes
S’ha de reconèixer que el diputat Albert Rivera té fusta discursiva. Ho vaig poder comprovar l’altre dia en un debat-entrevista a 8tv on el líder de Ciutadans va sortir força ben parat de l’escomesa del trident format per Rahola, Rafel Nadal i José Antich sota l'atenta moderació d’en Josep Cuní. Per sorpresa meva, he de dir, que l’únic que va aconseguir esquerdar-li una mica l’argumentari va ser el ja exdirector de 'La Vanguardia'.
L'argumentari del diputat Rivera es fonamentava en el següent axioma:
a) El Parlament de Catalunya no pot plantejar qüestions sobre les quals no té competències d'acord amb el marc normatiu vigent.
b) Per tant si el poble de Catalunya vol fer una consulta que afecti a la seva sobirania territorial ho ha de plantejar al Congrés de Madrid a través d'una àmplia majoria dels diputats catalans, atès que és en aquesta institució on resideixen les competències per modificar els assumptes de sobirania que afecten al poble de Catalunya en tant que part d'Espanya.
c) Arribat el cas, el Congrés de diputats podria decidir finalment si accepta, amb els vots favorables dels 2/3 de la cambra, la proposta de segregació de Catalunya d'Espanya.
Ergo, el senyor Rivera planteja un impossible legal. Ens ve a dir que tant se val el nombre de catalans que vulguin un nou estatus polític per a Catalunya perquè aquesta és una decisió que només pot prendre una majoria qualificada de diputats espanyols, que per cert no tenen cap interès en que Catalunya sigui un Estat i encara menys independent.
Malgrat la seva joventut, Rivera sap perfectament que aquest impossible legal que planteja ja té jurisprudència: es diu Pla Ibarretxe. Una proposta d'Estat Lliure Associat que va ser tombada pel congrés de diputats el 2 de febrer de 2005 essent president del govern espanyol ZP. Si davant d'un projecte no independentista i amb un govern espanyol suposadament sensible a les causes nacionals de l'Estat la resposta va ser un rotund cop de porta, és evident que demanar repetir un camí impossible té un punt de cinisme per no dir una paraula més gruixuda.
El senyor Rivera representa un partit polític al Parlament de Catalunya que considera que el millor negoci per Catalunya és continuar tal i com estem, o sigui, dins un projecte comú amb Espanya. I que si Espanya no funciona el que hem de fer és arreglar Espanya i no marxar. Oblida el senyor Rivera que ja fa molts anys que alguns partits intenten infructuosament arreglar Espanya i per això avui estem on estem.
Es pot defensar l'statu quo de moltes maneres, però no es pot fer negant una alternativa possible als que tenen ànsies de canvi, sobretot quan aquests representen al voltant del 80% del poble. Per tant, quan el senyor Rivera insisteix en que no hi ha més camí que aquest camí sense sortida, en el fons està negant la possibilitat d'una via democràtica per resoldre el conflicte.
Això em porta a la següent conclusió: Albert Rivera és un pseudo-demòcrata. Perquè si fos demòcrata respectaria el mandat majoritari del poble de Catalunya expressat a les urnes ara fa un any. Si Albert Rivera fos demòcrata treballaria perquè es pogués fer la consulta i tot seguit faria campanya pel No.
Evelyn Beatrice Hall va escriure: 'Estic en desacord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho'. Sr. Rivera, no li demanem que estigui d'acord amb el 80% dels catalans, però si que defensi que els catalans es puguin expressar en una consulta.
Jordi Puigneró i Ferrer és regidor i membre de l'executiva comarcal de CDC