L’olla i la granota o la suspensió de l'autonomia per fascicles

Jordi Puignero

Publicat: el 16/des/13
Opinió| Columnes

Si agafem una granota i la posem dins d'una olla amb aigua calenta, la granota s'escaldarà, però farà un salt i sortirà. Si en canvi agafem la granota i la posem dins d'una olla amb aigua freda i mica en mica anem escalfant l'aigua, la granota s’anirà adaptant fins al punt de morir bullida.

En aquest sentit ja fa temps que dic que al govern espanyol no li caldrà suspendre l'autonomia de Catalunya a cop d'article 155, ja que ja ho està fent de mica en mica, i per entregues, des de la sentència de l'Estatut, la llei Wert, la Ley de Unidad de Mercado, la Ley de Racionalización de las Administraciones Públicas, la Ley General de Telecomunicaciones... Són algunes mesures en forma de lleis aprovades o en tràmit que persegueixen un mateix objectiu: aprimar l'autogovern de Catalunya tant com sigui possible per tal que quan arribi el moment no calgui ni suspendre l'autonomia. Bàsicament perquè potser ja no quedarà autonomia.

Tinc la impressió que els 'think tanks' nacionalistes espanyols van arribar a la conclusió durant el procés estatutari 2004-2006 que les ànsies d'autogovern dels catalans no tenien límits a mig-llarg termini i que, arribat el moment, Espanya no estaria en disposició, com havia fet sempre, d'usar les armes per posar les coses al seu lloc. En aquest sentit, aprovar l'Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya implicava donar totes les armes polítiques a Catalunya per una segura i plàcida independència abans de 25 anys.

Per tant, l'única estratègia amb possibilitats a mig-llarg termini per impedir-ho, deurien concloure, consistia en tombar l'Estatut tot iniciant un procés recentralitzador i renacionalitzador espanyol, amb el convenciment que la clàssica por escènica dels catalans no els faria reaccionar, i podrien així revertir els anhels infinits d'autogovern de Catalunya. Per sort, els temps han canviat, i la societat civil catalana amb el president Mas al capdavant ha dit prou, i el que havia de ser una estratègia per aniquilar el procés, el que ha aconseguit en canvi, és accelerar-lo.

En aquests moments, Espanya sap perfectament que a l'Europa del segle XXI no els permetran suspendre una autonomia que vol fer una cosa tant terrible com és votar. És més, estic convençut que ni la mateixa ciutadania catalana, ni tampoc l'espanyola, aprovaria majoritàriament una acció d'aquesta hostilitat. I per tant, com que saben que ja no poden prendre el control de Catalunya per les armes o suspenent la seva autonomia, han decidit fer-ho per etapes, i prendre el control sense que es noti. O sigui, ens volen bullir de mica en mica, com la granota.

Un cop més Espanya torna a utilitzar les velles tàctiques de la submissió i no s'adona que el seu gran problema, ha estat i continua sent un problema de manca de seducció. Avui l'Estat espanyol comença a assemblar-se a un marit mal tractador cridant 'canviaré' el dia que la seva dona ha decidit fer les maletes. I dic assemblar-se perquè ni tan sols ha fet l'esforç de dir que canviarà quan Catalunya ha anunciat aquesta setmana la seva intenció de marxar.

Espanya no ha sabut mai seduir els catalans per formar part d'un projecte comú ibèric. I ara ja no són temps per fer-ho per la força, perquè com va dir el cèlebre científic Albert Einstein, 'L'amor per la força res val; la força sense amor és energia gastada en va'. Deixem tots plegats de gastar energia inútilment. Votem i aclarim si estem prou enamorats com per continuar vivint junts. Jo ja anuncio que no ho estic i per tant votaré sí sí, perquè estic convençut que ben aviat serem uns bons veïns.

Jordi Puigneró i Ferrer és regidor i membre de l’executiva comarcal de CDC