Periodistes segrestats

Victor Alexandre

Publicat: el 13/des/13
Opinió| Columnes

Expresso el meu encoratjament a la família del fotoperiodista santcugatenc Ricardo Garcia, que fa tres mesos que va ser segrestat a Síria per una branca d'Al-Qaida. La meva solidaritat amb ell i amb el seu company Javier Espinosa, que acabava de cobrir una missió de treball de dues setmanes de durada. No estic segur, en canvi, que la decisió familiar de silenciar el cas hagi estat encertada.

La prova és que el silenci no ha resolt res i que finalment s'ha optat per fer-ho públic. La intenció, és clar, és evitar que el rebombori pugui ser perjudicial. Ja sabem que aquesta mena de segrestos persegueixen ressò mediàtic i que posar-hi el focus al damunt sembla fer-los el joc. Però una cosa són els raonaments polítics fets en un despatx amb calefacció, i una altra l'angoixa vital d'unes persones que no saben quant de temps durarà el seu captiveri i si al final hi perdran la vida.

Tots sabem que els governs dels estats difícilment es mostren diligents sense pressió social. És la pressió social, amb els mitjans de comunicació al capdavant, els qui, perseverant en el tema, interpel·len els dirigents i els obliguen a actuar amb celeritat. El silenci sobre el segrest de Ricardo Garcia i Javier Espinosa ha superat el de Marc Marginedas, l'enviat especial d'El Periódico, que el 4 de setembre passat es va convertir en hostatge d'un grup armat sirià. Dic que ha superat, perquè mentre vam trigar dinou dies a assabentar-nos del cas de Marginedas, en el de Garcia i Espinosa n'hem trigat vuitanta-cinc. Dotze setmanes!

Sigui com vulgui, podem imaginar-nos quin deu ser l'estat de tensió de les famílies. Sobretot tenint en compte que, com informava Cugat.cat dies enrere, són una trentena els periodistes que hi ha segrestats en aquests moments a Síria per diferents grups armats. Mereixen molt de respecte els periodistes que fan la seva feina en zones tan altament perilloses. I no sols perquè gràcies a ells el món s'assabenta de la cruesa d'aquella realitat, sinó també perquè es tracta d'homes i dones que han d'estimar molt la seva professió per caminar dia rere dia, any rere any, pel tall de la navalla sense cap més recompensa que la publicació del seu testimoniatge.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat