La Unió fa la força

Eduard Jener

Publicat: el 10/des/13
Opinió| Columnes

El passat 29 de novembre, per 75 vots a favor i un vot en blanc, l'assemblea extraordinària que va celebrar La Unió Santcugatenca va aprovar establir un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament per crear un consorci públic privat, dins d'un procés que contempla evitar l'embargament, liquidar el deute total de l'entitat i procedir a una inversió progressiva en diferents terminis per adequar els espais de la Sala Clavé i el Teatre, amb la finalitat de mantenir les activitats de les seccions que ara formen part del col·lectiu i, alhora, convertir l'espai en un més de la Xarxa Municipal de Centres Culturals Polivalents (XCCP).

Sense entrar en tot el procediment de la imprescindible aprovació via Ple Municipal, creació d'una junta gestora compartint obligacions i necessitats i altres adherències administratives, secretari, interventor, etcètera, voldria fer esment a un fet que no he vist reflectit en cap moment en les notícies que se'n anat publicant en els medis de la ciutat: la decisió de l'Ajuntament, la inversió prevista de 1,25 milions d'euros repartida en tres anys, té un retorn per part de l'administració autonòmica, del Govern de la Generalitat, via PECCAT, és a dir el Pla d'Espais Culturals de Catalunya, que contempla la necessitat de que una ciutat com la nostre, que supera els 85.000 habitants registrats i amb una tendència clara a superar els 90.000 en dos anys, tingui determinats espais per les arts escèniques com és el cas.

En conseqüència ara caldrà obtenir de la Conselleria de Cultura la part dels diners que corresponen a aquesta posada al dia d'uns requeriments que ja fa molt de temps eren reclamats per la ciutadania. El problema, probablement, serà que primer caldrà desembossar per després rebre i, per això, quan més aviat es comenci, millor.

Apart d'aquest aspecte, no pas secundari, caldrà que ara des de Cultura, es confirmi que disposar d'un espai cèntric i en condicions tècniques i de seguretat idònies comporta, apart de la possibilitat de portar a la ciutat aquella mena d'espectacles de mitja format i d'unes característiques conceptuals minoritàries, permeti repeteixo donar espai en condicions a les diferents formacions d'arts escèniques de la ciutat, grups de teatre, de dansa, petits conjunts musicals, corals, i un llarg etcètera que malden per tenir un espai en condicions que es mereixen.

També suposa retornar al meu cant repetit de que la xarxa interna de la ciutat o sigui de veritat, és a dir, que quan una companyia de Mira-sol (potser per cas) presenta una obra aquesta 'visiti' després el centre de Sant Cugat o La Floresta, o Valldoreix per expandir la seva creació i el seu esforç. Les activitats culturals es produeixen, gairebé sempre, per iniciativa de les persones i les seves organitzacions i l'administració el que ha de fer és crear les millors condicions perquè aquestes expressions artístiques puguin sortir i difondre's. Totes les altres coses són pura manipulació política.

EDUARD JENER és crític cultural