Violència masculina

Victor Alexandre

Publicat: el 22/nov/13
Opinió| Columnes

En el moment de redactar aquestes línies desconec encara quin serà el resultat de l'informe que és a punt de presentar la tinenta d'alcalde de Serveis a la Ciutadania, Susanna Pellicer, sota el títol 'L'impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat', però em temo que, més enllà de les diferències -tal vegada millors- que ofereixi amb relació a l'any anterior, les dades continuaran essent preocupants a causa de la transversalitat de la xacra. Una transversalitat que es fonamenta en esquemes mentals androcèntrics profundament arrelats en la nostra societat i que romanen vigents tot i l'enorme i positiva evolució que han experimentat.

Cal dir, tanmateix, que Sant Cugat és una de les poblacions de Catalunya que dedica més esforços a eradicar la violència de gènere en el seu àmbit municipal, per bé que no és gens fàcil, ja que hi juguen un munt de factors psicològics i culturals que n'alenteixen l'avenç. Una tret molt propi del maltractador -molt semblant, per cert, al dels addictes a l'alcohol i a les drogues- és la manca de motivació per cercar orientacions que l'ajudin a canviar de conducta. La prova és que la majoria d'aquests homes només fan el pas en veure-s'hi obligats per una ordre judicial o en adonar-se que poden perdre la seva dona. En general, acostumen a ser bastant refractaris a reconèixer l'existència del problema. La tendència és abandonar el tractament al cap d'un mes, tan bon punt es produeix la reconciliació.

Una mostra d'aquesta manca de compromís la veiem en el fet que són moltíssims els homes que sol·liciten un certificat d'assistència per tal que la seva dona vegi que compleixen. En realitat, però, l'únic que volen és estovar-li el cor i fer que torni a casa. I és que el maltractador no es veu a si mateix com un home que agredeix la seva dona. Per a ell, allò, només és violència banal, violència sobredimensionada per la dona, que n'estaria fent un gra massa. Hi ha casos, també, en què l'agressor addueix haver patit maltractaments en la infantesa per justificar la seva violència contra la dona. Però aquest fet, l'existència d'una violència anterior, per més que sigui cert, no pot ser mai una justificació de la violència posterior, ja que es tracta d'etapes evolutives diferents. Per això és tan important la tasca que porten a terme l'Ajuntament de Sant Cugat i les entitats que configuren la comissió per la lluita contra els maltractaments i la violència masclista. És gràcies al seu esforç, creant consciència social i donant suport a les víctimes, que les coses han millorat molt.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat